Reflexions a la paraula de Déu

ELLS SE N’ANAREN A PREDICAR

La convicció que els deixebles tingueren de la Vida Plena de Jesús després de la seva mort, ens omple d’esperança a tots els vivents i ens condueix a creure que nosaltres seguirem el seu mateix destí. Aquesta expectativa que tenim els creients en Jesús ens urgeix a ser homes i dones compromesos en aquest complex món que ens ha tocat viure.

En aquests temps d’incerteses, els cristians hem de ser persones que, en la mesura de les nostres possibilitats, sapiguem donar raó de la nostra fe, no amb una alegria insensata, sinó donant suport i denunciant profèticament la manera de viure que s’ha fonamentat en el posseir, sense tenir en compte les persones i que ens ha portat a aquesta situació de crisi que cada dia deixa més persones fora del conjunt social.
És per això que els qui creiem en Jesús hem de ser capaços d’expulsar el mal d’aquest món que s’encarna en l’egoisme i cal que sapiguem parlar nous llenguatges per regenerar el nostre món, no pensant solament en el primer món sinó que hem de veure la Humanitat com un tot únic que Déu vol que salvem.

És per això que els deixebles sentint-se forts se n’anaren a predicar pertot arreu i el Senyor hi cooperava confirmant la predicació de la paraula amb els miracles que la seguien, tal com diu l’Evangeli segons sant Marc. Avui necessitem una capacitat d’estimar ben fina per produir el gran miracle de la transformació del nostre viure. Segurament aquesta feina no acabarà mai i l’hem d’anar fent durant tot el nostre peregrinar, però no ens és permès caure en el desencís. Mirar al Cel no ens ha d’adormir sinó que hem de baixar a la Terra tal com Jesús va fer durant la seva vida, vivint un total lliurament als altres.

Avui ens toca infondre esperança a totes les dones i homes dels nostres ambients, anunciant la transcendència de la vida, que certament té molt de misteri però no és pas un absurd. Jesús ens ha precedit en el camí i nosaltres arribarem on Ell ha arribat. Cal que anunciem aquesta notícia a tots els qui tenim a prop. Aquesta és la Bona Nova.

Ignasi Garcia i Clavel