Reflexions a la Paraula de Déu

Em sembla que Mateu és qui usa més paràboles en els seus escrits. El públic a qui es dirigeix ha escoltat a les sinagogues molts sermons que té ben apresos de memòria. No es tracta pas d’un auditori erudit, sinó de gent rude del poble a qui, amb exemples concrets, amb metàfores probablement extretes directament dels llavis de Jesús, cal anar conduint amb encert a fi que entenguin el paradigma de la nova aliança. Ara, aquella gent ha d’aprendre de cap i de nou tot allò que Jesús ha deixat, no pas escrit, sinó dit de viva veu i ho ha d’incorporar a la seva manera de viure. Marc proposa a qui trobi el regne del cel, que, exultant de joia pel tresor que ha descobert, posi en joc tot el que té i es dediqui a conrear-lo. El mateix exemple amb la perla. La bellesa de la perla podria ser un model de puresa en el sentit de netedat de cor: qui trobi en algú una netedat de cor immaculat, o sigui de gran valor, que s’hi deixi endur. El protagonista ocult, sempre és el mateix: Jesús, que demostra amb la seva vida i la seva mort que allò que deia -i que va entendre perfectament el seu discipulat(1)- ho deia de veritat . Ho va avalar amb la pròpia vida. Ho heu entès, tot això? els pregunta.

Jesús demana un esforç gran, però resulta dificultós entendre fins on s’ha d’arribar. La dona del Zebedeu li demana un impossible per als seus fills, seure l’un a la seva dreta i l’altre a la seva esquerra. Jesús li fa veure que no sap què li demana i els pregunta directament ¿Podeu beure la copa que jo he de beure? Davant la reacció dels qui l’escoltaven encara els digué: qui vulgui ser el primer que es faci esclau. Aquest retall tan curt de l’Evangeli no l’hauríem d’oblidar mai ningú (Mt 20,22.27)

No sabem les paraules exactes que va pronunciar, però sí que podem entendre’n el sentit. Feu això, s’ha d’entendre com una invitació a imitar tot allò que durant la seva vida va fer, va dir, va recomanar, va explicar, i que el seu discipulat no va rebutjar, sinó que s’hi va sentir atret perquè tot estava embolcallat d’amor, com ho demostra el fet que s’hi van jugar la vida.

Sefa Amell

[1]Discipulat inclou els deixebles i les deixebles