La immigració i les comunitats

Mn. Josep Maria Jubany, el nostre nou rector, va escriure aquest article que es va publicar en el número 400-401 de Foc Nou, de juliol i agost de 2007.

Mn. Josep Maria, en funció de la seva experiència a les parròquies on ha exercit el seu ministeri i com a Delegat de Pastoral Social de l’Arquebisbat, és un gran i reconegut coneixedor del fenomen immigratori al nostre país. Aquest article ho demostra i creiem que serà bo llegir-lo, abans de rebre’l, per conèixer una mica el seu pensament.

La immigració ha contribuït a moure el mapa religiós del país, on creixen tradicions religioses fins ara molt minoritàries. Però aquests canvis també afecten la vida religiosa de les parròquies i de les comunitats cristianes. És evident la implicació social que han tingut les entitats cristianes a donar resposta a les seves necessitats. Però ara també s’ha de respondre a un nou repte: com els immigrants participen en la vida de les comunitats. En aquest número iniciem la publicació, que els mesos vinents farem, de diversos articles sobre la resposta que l’Església dóna ara a la immigració. Comencem amb un estudi sobre la realitat pastoral a Barcelona, que anirem ampliant amb el d’altres diòcesis. També recollim un breu recorregut des dels anys en què l’Església va acollir la onada migratòria dels anys 60.

Un dels fenòmens que més ha canviat les comunitats és la presència d’immigrants, especialment –però no únicament– llatinoamericans. En una enquesta que va fer la delegació de pastoral social de l’Arquebisbat de Barcelona a les parròquies, es posava en relleu aquesta nova realitat. Són presents a les misses dominicals, a les catequesis, als serveis socials, etc. En algunes parròquies, els joves que sol·liciten el sagrament de confirmació són immigrants o fills d’immigrants en un percentatge molt gran.

Aaquest fet, aquests nouvinguts, són una oportunitat per a les parròquies. Ho són, perquè ells vénen d’una tradició religiosa diferent a la nostra. Les aportacions que fan poden ser un motiu d’enriquiment mutu.

ALGUNES PAUTES
Però, perquè això sigui així, hem d’evitar parlar dels immigrants com d’“els altres”. Les comunitats parroquials les formen tots els que hi participen, independentment del seu origen, de la seva parla, i del temps que fa que viuen entre nosaltres. Hem d’acollir-los sense paternalismes, ha de ser una trobada entre iguals, i ha de ser un exercici de solidaritat, de comunió i d’intercanvi.

El nouvingut, especialment en els primers temps que viuen aquí, acostuma a ser una persona amb molta precarietat. Viu el dol d’haver deixat el seu país, sovint amb un treball insegur, malvivint en pisos petits o rellogat, amb acomodació difícil al país, etc. Tot això els dificulta la relació personal. Es consideren com estrangers enmig nostre.

Malgrat que els llatinoamericans parlin en castellà, el nostre llenguatge els és estrany. Són diferents les nostres expressions i la forma que tenim de relacionar-nos. La nostra litúrgia se celebra amb una expressivitat i estils diferents a les de les comunitats d’origen.

La formació religiosa rebuda és diferent. Normalment, en ells, hi predomina més l’afectivitat i el sentiment, tenen una gran devoció pels sants, aprecien molt els signes externs de religiositat, com poden ser les imatges religioses, les processons, l’aigua beneïda, etc.

Catalunya, té una llarga tradició d’acollir immigrants. Els anys 60, els immigrants provenien de la resta d’Espanya, especialment de les terres del sud. L’Església hi juga un paper important, en la integració. Tot i que hi ha diferències considerables, amb la perspectiva que dóna el temps, cal que analitzem críticament les iniciatives pastorals, que aleshores es van portar a terme. De la història en podem aprendre molt.

L'ATENCIÓ PASTORAL
El fenomen de la immigració marca tots els àmbits de la pastoral. La immigració és una realitat transversal. Així ho recollia, per exemple, l’arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach en la presentació del Pla Pastoral de la diòcesi: “Avui vivim una immigració creixent que porta a casa nostra una munió de persones provinents d’arreu del món. Als cristians ens ha de caracteritzar l’acolliment d’aquests germans nostres en les seves necessitats materials i espirituals, respectant plenament les seves conviccions religioses. La incidència cada dia més gran de la immigració mereixeria haver assenyalat aquest repte com un objectiu prioritari. Tanmateix s’ha considerat que aquesta realitat dels germans immigrants ha d’estar ben present en l’assoliment dels tres objectius del Pla Pastoral. És obvi que pel que fa al tercer objectiu s’ha de tenir molt present la presència i la participació dels immigrants catòlics, que provenen especialment de l’Amèrica llatina i d’Europa central i oriental”.
Hem de ser molt conscients que ja no hi ha pastoral sense immigrants ni podem pensar en una pastoral només per a immigrants. Hem d’evitar, també, pensar que l’atenció a l’immigrant es redueix a l’àmbit de l’assistència social. Tot i que cal reconèixer que viuen amb molta precarietat, i que sovint necessitaran els serveis de Càritas diocesana.

Al bisbat de Barcelona són moltes les experiències portades a terme per parròquies i comunitats per tal d’acollir i integrar els nouvinguts. Experiències que han tingut uns resultats molt desiguals. De cara al futur, caldrà avaluar-les. En el cas de Barcelona, en destaquen algunes.

Celebracions específiques per a comunitats d’immigrants. En l’actualitat a Barcelona hi ha uns conjunts d’immigrants catòlics que per les seves característiques peculiars són atesos per mitjà de capellanies específiques o parròquies personals.
La més nombrosa és la comunitat filipina. A Barcelona es va erigir, ja fa anys, una parròquia personal per atendre a aquest col·lectiu, amb la seu a la parròquia de Sant Agustí de la ciutat. Aquests hi celebren la missa en tagal cada diumenge a la tarda, al front de la qual hi ha un sacerdot filipí.

Amb litúrgia pròpia, catòlica ortodoxa, hi ha la comunitat ucraïnesa; celebren l’eucaristia el diumenge al matí al santuari de Pompeia. En té cura un prevere argentí, ordenat amb el ritu propi d’aquesta comunitat. Els immigrants de llengua polonesa celebren cada diumenge dues misses, al matí a l’església de sant Jaume, de Barcelona, i a la tarda a la parròquia de santa Eulàlia de Mèrida, a l’Hospitalet de Llobregat. Se’n responsabilitza un sacerdot polonès.

En aquests moments hi ha una sol·licitud de catòlics xinesos que pertanyen a l’Església catòlica romana per celebrar misses en xinès en les festes més assenyalades. Petició que es concretarà el curs vinent. Aquesta comunitat també té una atenció especial a la parròquia de Sant Joan Baptista de Santa Coloma de Gramenet, al barri del Fondo, on viu un gran nombre de xinesos.

Referent als immigrants llatinoamericans, són moltes les parròquies que, de forma estable o periòdica, celebren eucaristies amb cants propis d’aquells països. Per exemple, a l’església de Betlem a la Rambla de Barcelona, a la parròquia de Sant Pancraç al barri del Poblenou, i altres.

Pastoral amb immigrants. Amb aquest nom és coneix un conjunt d’agents de pastoral, format majoritàriament per capellans, que es reuneixen cada mes al Centre d’Estudis Pastorals. Aquest grup va sorgir amb motiu de les tancades que tingueren lloc al Pi i a altres esglésies de Barcelona a finals de gener del 2001. La finalitat d’aquest conjunt és reflexionar, partint d’experiències concretes, sobre diferents àmbits de la pastoral: acolliment, litúrgia, formació, relació amb l’Islam, acompanyament de famílies, participació dels nouvinguts, religiositat popular, etc., sempre procurant descobrir què representa per a les comunitats la presència de cristians provinents d’Amèrica Llatina, i de l’Europa de l’Est, i el veïnatge amb musulmans. Encara que només sigui per deixar-ne constància, cal enumerar altres realitats molt riques, com pot ser la Plataforma d’Entitats Cristianes amb la Immigració, el GTR (Grup de Treball Estable de Religions), Migració i Nouvinguts i, sobretot, el treball meritori i de fa molts anys del departament d’immigració de Càritas Diocesana.