LA MORT

"Jesús li diu: Jo sóc la resurrecció i la vida" Jn.11,1-45

Fa temps que dono voltes al tema de la mort. Per què aquest pensament em fa tanta angúnia, tanta por? Tinc 81 anys i, si fos un objecte qualsevol, faria molt de temps que estaria caducat, llençat i potser reciclat. Sóc creient amb llacunes i a les meves orelles i al meu enteniment ha arribat moltes vegades la frase de Jesús que encapçala aquesta nota. Si sé que la vida té un final que obre la porta a una vida nova i que ressuscitaré un dia més o menys llunyà, per què aquesta angúnia, aquesta por?

Hauria d'estar content, anhelant traspassar aquesta porta per anar a la vida millor. Doncs, no és així. Si no em trobo bé, corrents vaig al metge. Si vaig amunt i avall, compte que no caigui! Procuro no pensar en la mort i miro amb goig la vida d'aquí i tots els qui m'envolten i estimo i m'estimen, i m'agrada sentir-me útil. Si tingués una fe profunda, tal vegada passaria força d'estar pendent del metge i no pensaria que potser em fa falta un bastó per anar amunt i avall. Sabria que Déu és misericordiós i m'estima, i m'està esperant, i serà benèvol amb les meves limitacions, amb els meus pecats i, a més, un dia tornaré a viure.

No hauria d'oblidar mai la continuació de la frase de l'Evangeli d'avui que encapçala tot això: "Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi no moriran mai més. - Ho creus això? Marta li diu:- Sí, Senyor: jo crec que Vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món".

Haig d'acabar amb una pregària: -Senyor, Vós que sou bo, ajudeu-me a pensar com Marta, però que m'arribi la mort com més tard millor.

Àngel Oliva