Fisa va recordar que treballar per la justícia i la pau és un repte que tenim tots com a ciutadans i com a cristians, i que Justícia i Pau és una ONG que té com a finalitat la promoció i defensa dels drets humans des d’una òptica cristiana.
Segons el delegat episcopal, poden haver diferents motivacions per lluitar per la justícia social. D’una banda poden haver-hi motivacions d’experiència humana per establir un marc de convivència per fer un món el més just possible. D’altra banda, també hi poder haver motivacions econòmiques per promoure la cooperació perquè el Primer Món, el Nord, consumeix el que té el Tercer Món, el Sud (gas, fusta, petroli, coltan ...), i si no hi ha una redistribució, hi haurà un curtcircuit: “Si no repartim, no anirem bé.”
Arran de la situació que està patint aquests dies el Japó, Josep Maria Fisa va aprofitar per reflexionar sobre la vulnerabilitat del nostre món en el que som més febles del que ens pensem. Darrerament tenim diferents avisos que el sistema actual trontolla: crisi financera, necessitats energètiques, perill de les nuclears ... El ponent va preguntar-se en veu alta: “No seria millor treballar per buscar noves alternatives?”. Davant d’això, el sistema establert sembla que vulgui perpetuar-se sense buscar un canvi de model econòmic.
Els cristians, a més, tenim una altra font de motivació: la dignitat de la persona humana lligada a la de fills de Déu.
Mn.Fisa Pau va fer també una relació de les seves motivacions personals: des de les seves lectures sobre l’holocaust jueu i de Dostoiesky, l’impacte de les notícies de les tortures dels presos polítics i sindicals o de la manifestació de capellans a Barcelona l’any 1966, que van alimentar la seva rebel·lió adolescent contra la injustícia, a les persones que ha anat coneixent amb els anys (Garcia Nieto a Cornellà, o Agustí de Semir als locals del carrer Llúria), passant per la seva tasca pastoral en moviments obrers.
Un dels projectes en que ha col·laborat és Solidança, entitat creada el 1997 a Sant Joan Despí i de la que ara és president, que vol donar una resposta social a persones que busquen la normalització laboral a través d’itineraris de reinserció: “contra les contrarietats forgem la solidaritat”.
Els Fòrums Socials Internacionals li han donat a conèixer la nova solidaritat internacional. El mes passat va estar al Fòrum de Dakar on va poder veure, entre d’altres coses, la feina que la Fundació Lluís Llach porta a terme a Senegal amb la creació d’una cooperativa de pescadors.
Si no motiven els testimonis, ni els motius filosòfics, ni els teològics, Fisa confia que si més no motivin les raons emocionals, que “la crida a la santa indignació” doni peu a una creativitat que trobi noves respostes per resoldre les desigualtats, una creativitat lúcida i retòrica, i que també doni peu a una resistència no violenta, sinó filla de l’esperança.
Tenim nous reptes perquè els drames humans s’actualitzen i cal lluitar contra la indiferència. Com a mostra d’això, Mn.Fisa va posar diferents exemples d’activitats i projectes que s’estan portant a terme.
Estem en una societat que es mou al ritme desenfrenat del consum. No podem deixar de consumir, però cal consumir d’una altra manera. No podem consumir uns molt més que els altres, no es pot consumir per sobre de les nostre possibilitats. Cal anar cap a un altre model de consum. La qüestió és com fem aquest traspàs perquè ha d’haver-hi una transició, una programació dels canvis a realitzar.
L’Assembla va finalitzar amb un animat torn de paraules on es va reflexionar sobre els nostres compromisos d’avui, sobre com podem ajudar individualment, sobre el consumisme com a motor de la societat, sobre la força de la publicitat ...
El missatge engrescador i optimista de Mn.Josep Maria Fisa és va resumir amb una crida a la coherència i a la justícia com a camí per la pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada