No va fer com durant tots els anys de la seva infància, adolescència i joventut, vivint una vida de total normalitat com un infant, un noi o un jove qualsevol, sinó tal com diu l’evangelista Mateu: - Recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la Bona Nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena. La seva anomenada es va escampar per tot Siria... i el va seguir gent de Galilea, de la Decàpolis, de Jerusalem, de la Judea i de l’altra banda del Jordà. (4, 23-25)
Van ser uns anys de plena i constant Epifania, perquè es va manifestar com a veritable guia i mestre.
MURAL
1. – En el gravat s’expressa, en el primer requadre de l’esquerra, com Jesús anava pels camins i una colla de gent el seguia i volien conèixer i sentir el que ensenyava... Jesús acollia tothom i els parlava de tot el que Déu Pare volia que fes conèixer...
De tot el que explicava, Jesús en deia Regne de Déu. Volia dir tot el que calia saber, creure i fer, perquè a tot arreu es fes el que agrada a Déu... Tots els que seguien a Jesús, eren els deixebles.
2. – Jesús s’esforçava en trobar maneres de parlar a la gent perquè tots l’entenguessin, encara que fossin molts senzills i ignorants. Per això, Jesús va inventar una manera d’ensenyar per mitjà de paràboles o petits contes que s’inventava per explicar veritats importants de Déu...
3. – Jesús sobre tot ensenyava a pregar. Sovint pregava amb tots i un dia els va ensenya el Parenostre.
4. – Jesús també anava a les sinagogues, com tots els jueus. Allà es reunien i llegien els llibres de la Sagrada Escriptura. Jesús els llegia i els explicava, perquè entenguessin bé el que ens diu Déu per mitjà de les històries del poble d’Israel i els ensenyaments dels Profetes.
5. – Ara, també nosaltres podem ser del grup dels amics i deixebles de Jesús, podem ser els seus seguidors... Comencem a ser del grup de Jesús quan rebem el Baptisme. Molts el reben de molt petits, altres el reben de més grans quan fan la primera comunió, o més grans i tot. Sempre es pot començar a ser deixebles de Jesús.
6. – En el gravat, per mitjà dels símbols que fem servir sempre, representem com Déu Pare està i estima i ajuda a tots els amics i deixebles de Jesús, perquè entenguin el que ensenya. Quan Jesús parla és Déu Pare que parla per mitjà d’ell. Per això diem que Jesús és la Paraula de Déu. La mà gran i oberta és el símbol de l’Esperit Sant que acompanya i ajuda a Jesús a fer la seva tasca de proclamar el Missatge del Regne de Déu, i ajuda a tots els deixebles a entendre-la i fruir-la...
7. – EL TÍTOL. L’Evangelista Lluc diu al començar el Llibre dels Fets dels Apòstols: Parlo de tot el que Jesús va fer i va ensenyar...
En el tema d’avui tractem de tot el que va ensenyar: Jesús, el nostre guia i Mestre.
En el tema vinent, començant ja la Quaresma, parlarem del que va fer: Jesús el nostre Salvador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada