Reflexions a la Paraula de Déu: estimeu els enemics !!!

Estimar és engrescador, és seductor, a tots ens agrada i, sobretot, ens agrada que ens estimin, però ens acontentem amb correspondre a aquells que ens estimen, en ser agraïts amb aquells que ens fan bé i, per contra, tendim a ser venjatius i rancuniosos amb aquells que ens fan mal.

El Bisbe Sebastià Taltavull, el dia de Sant Ildefons, ens deia que hauríem de tenir coratge per aconseguir que es digués de nosaltres, els cristians: “mireu com estimen aquests cristians” i que aquesta manera d’estimar es convertís en un exemple a seguir.

Si només estimem a aquells que ens estimen, quin mèrit tenim? Què ens distingeix dels que no creuen en Jesús, que no en són seguidors?

A l’Evangeli d’avui, Jesús ens diu “estimeu els enemics”, “Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra” Què ens vol dir?, que ens sotmetem als que ens fan o ens volen mal? Hem d’arribar a aquest extrem? No crec que Jesús ens demani que siguem insensibles, que no sentim res quan algú ens ha fet mal, però una cosa és sentir un impuls de ressentiment i una altra deixar-s’hi portar. Perdonar no és un sentiment sinó un acte lliure de la voluntat, és no tornar mal per mal (ull per ull) sinó desitjar que l’altre reconegui que ha obrat malament i canviï d’actitud.

Déu mai no es venja, sempre perdona, no ens deixa mai d’estimar ni quan li girem l’esquena.

I Jesús ens invita a estimar aquest estil de Déu, vol que entenguem que ser cristià és alguna cosa més que deixar-se portar pels bons sentiments, és deixar-se portar per la força de l’Esperit, que ens farà fer coses que ens semblen impossibles, com és perdonar als que ens han fet mal .

Si som capaços d’estimar així, podrem canviar el món i llavors sí que diran “mireu com estimen aquests cristians”. Això, però no ho aconseguirem sense la pregària “pregueu per aquells que us persegueixen” també ens diu Jesús i és el que Ell va fer: va suportar els mals tractes, les injúries i les befes dels seus enemics i a la creu va morir pregant pels seus botxins.

Maite Cura