26 de juny 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

Fa alguns anys, en fer el comentari d'un diumenge proper al d'avui, començàvem dient que "estem en un d' aquells diumenges de durant l' any en que la interpretació literal se'ns fa 'una mica feixuga i complexa". Creiem, doncs, que tot i ser un diumenge diferent... ens va prou bé aquesta reflexió inicial.

A la primera lectura del llibre dels Reis, Elies rep l' encàrrec del Senyor d' iniciar a Eliseu en l' ofici de profeta; amb una sola acció d'Elies - llençar-li el mantell deprofeta - Eliseu se n'hi va deixant-ho tot. Segurament que aquesta acció tan material l'hauríem d' interpretar com un encontre entre els dos personatges, més o menys llarg, en el que el diàleg i els ensenyaments de l' un varen captivar l' altre fins que va decidir seguir-lo, però el que importa és l’acció del seguiment i en aquells temps no calia ser tan explícit.

L'Evangeli, encara que una mica atapeït de fets, ens presenta també aquesta necessitat de deixar-ho tot per seguir a Jesús. Encara que sota diferents formats, tots ens vénen a dir el mateix que fa Eliseu: si vols seguir al Senyor, a Jesús, cal que et desprenguis de tot i que sense pensar-t'hi gens el segueixis. Tot í que Lluc fa servir unes situacions límit - no enterris el pare mort o no vagis a acomiadar-te dels de casa - creiem que el missatge central és de seguir-lo sense condicions d' espai i temps, sense límits, sense traves i sense dubtes.

Aquesta idea es veu reforçada en la segona lectura i a la primera part de l'Evangeli quan es presenta la idea de llibertat. Llibertat de pensament, de paraula, d' opinió i d' acció per fer allò que sincerament es creu.

Hi ha, potser, qui s' aferra a aquests exemples narratius. Per nosaltres, aquests fets són la imatge d'un lliurament sense límits expressat en tots els homes i dones del nostre avui que es donen a l'altre de mil i una formes diferents; els uns agafant la motxilla per anar a socórrer als més necessitats, altres organitzant els ajuts que es necessiten a tantes i tantes zones del nostre planeta, però també tots els qui ntenten complir sense recel la missió encomanda.

Julià i Rosa