07 de març 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

Estem en plena Quaresma, camí cap a la Pasqua; com sempre els missatges que em proporciona avui la Paraula són abundats i actuals: la manifestació de Déu a Moisès de manera sorprenent en la bardissa que cremava sense consumir-se; Moisès es fixa en aquest estrany fenomen i Déu se li manifesta i el converteix en el portaveu del seu poble.

Se’ns presenta un Déu que vol alliberar el seu poble del patiment, que actua a favor dels desfavorits i es fa càrrec dels seus dolors.

Reflexionant sobre aquesta lectura sorgeix de dintre una súplica urgent per a nosaltres, per al nostre món, ple de neguits i patiments. I també veig que hi ha una exigència a nivell personal de compromís com va tenir Moisès, i la necessitat de saber descobrir la manifestació de Déu a través d’esdeveniments concrets en la nostra vida i d’estar atents al nostre entorn.

Un altre missatge el trobem en l’Evangeli en la paràbola de la figuera que no donava fruit. Se’ns mostra la paciència amorosa, la misericòrdia i l’espera que Déu té amb nosaltres malgrat les dificultats que posem. L’amo vol treure la figuera, era estèril i ocupava un lloc a la terra inútilment; el vinyater té paciència, assegura que la cuidarà, demana un temps, estima la figuera. Així és Déu, ens dóna oportunitats, ens estima a tots malgrat el que fem.

Crec que és una crida a descobrir la misericòrdia de Déu envers nostre; alhora és una crida a la conversió personal, sabent descobrir en els esdeveniments de la vida, tant en els bons com en els dolorosos, la veu de Déu que se’ns vol manifestar i l’hem de saber reconèixer en cada situació concreta.

Tant de bo sabéssim fer nostres les paraules del salm d’avui:

“El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l’amor”.

Júlia Tejerina