El més llegit del mes
24 de gener 2010
Reflexions a la Paraula de Déu
... i a proclamar l’any de gràcia del Senyor ...
En sessions de catequesi d’adults hem après que el més important del text d’Isaïes que Jesús llegeix a la sinagoga de Natzaret està precisament en allò que no llegeix, perquè aquest fragment de l’Escriptura no el diu sencer, s’atura en dir: “i a proclamar l’any de gràcia del Senyor”, i omet la continuació que diu: “el dia que el nostre Déu farà justícia”.
I és que el poble jueu concebia que el Messies que esperaven portaria la gràcia als jueus i la justícia divina als no-jueus. Ometre això va ser la causa que se’l miressin amb recel, en part per no entendre’l i en part perquè Jesús s’autoproclama destinatari de les paraules del profeta: “Això que avui sentiu parlar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura.” El sentit del text canvia totalment en aplicar-se’l Jesús a la seva missió personal i posa de manifest que el seu missatge de salvació és universal i no només limitat al poble jueu.
No era aquest el Messies que esperaven; esperaven un justicier que acabés per sempre més amb l’esclavatge secular del poble d’Israel, i en canvi es troben un Jesús que es presenta a si mateix com un anyell, amb tota la feblesa d’un home però amb una obsessió que marca tota la seva vida i el seu missatge, el Regne de Déu i la conversió de cor. Déu ha arribat al món, a través d’Ell s’hi ha encarnat i ve per proclamar un regne d’amor i de pau, i cal que tothom ho sàpiga i es converteixi. Aquesta és la Bona Nova veritable.
És impensable que un home sol pugui assumir sobre la seva persona tota la càrrega que suposa enfrontar-se a la religiositat ancestral d’un poble, el seu, que no està disposat a acceptar-lo i que el perseguirà fins a l’extrem d’acabar condemnant-lo a una mort de creu.
On està el secret? Què és el que dóna tanta força a Jesús? Sens dubte que l’amor del Pare i la presència de l’Esperit Sant que Jesús troba en la pregària. La pregària és el seu refugi, i l’Evangeli ens diu per activa i per passiva que Jesús pregava molt, que sempre que podia es retirava per pregar.
El do de la fe també ens dóna a nosaltres aquesta força i com Jesús hem de saber trobar refugi en la pregària i confiar en l’Esperit Sant que sempre està present en les nostres vides.
Josep Maria Lari
En sessions de catequesi d’adults hem après que el més important del text d’Isaïes que Jesús llegeix a la sinagoga de Natzaret està precisament en allò que no llegeix, perquè aquest fragment de l’Escriptura no el diu sencer, s’atura en dir: “i a proclamar l’any de gràcia del Senyor”, i omet la continuació que diu: “el dia que el nostre Déu farà justícia”.
I és que el poble jueu concebia que el Messies que esperaven portaria la gràcia als jueus i la justícia divina als no-jueus. Ometre això va ser la causa que se’l miressin amb recel, en part per no entendre’l i en part perquè Jesús s’autoproclama destinatari de les paraules del profeta: “Això que avui sentiu parlar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura.” El sentit del text canvia totalment en aplicar-se’l Jesús a la seva missió personal i posa de manifest que el seu missatge de salvació és universal i no només limitat al poble jueu.
No era aquest el Messies que esperaven; esperaven un justicier que acabés per sempre més amb l’esclavatge secular del poble d’Israel, i en canvi es troben un Jesús que es presenta a si mateix com un anyell, amb tota la feblesa d’un home però amb una obsessió que marca tota la seva vida i el seu missatge, el Regne de Déu i la conversió de cor. Déu ha arribat al món, a través d’Ell s’hi ha encarnat i ve per proclamar un regne d’amor i de pau, i cal que tothom ho sàpiga i es converteixi. Aquesta és la Bona Nova veritable.
És impensable que un home sol pugui assumir sobre la seva persona tota la càrrega que suposa enfrontar-se a la religiositat ancestral d’un poble, el seu, que no està disposat a acceptar-lo i que el perseguirà fins a l’extrem d’acabar condemnant-lo a una mort de creu.
On està el secret? Què és el que dóna tanta força a Jesús? Sens dubte que l’amor del Pare i la presència de l’Esperit Sant que Jesús troba en la pregària. La pregària és el seu refugi, i l’Evangeli ens diu per activa i per passiva que Jesús pregava molt, que sempre que podia es retirava per pregar.
El do de la fe també ens dóna a nosaltres aquesta força i com Jesús hem de saber trobar refugi en la pregària i confiar en l’Esperit Sant que sempre està present en les nostres vides.
Josep Maria Lari
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Estic d'acord amb el Josep Maria Lari: la importància de la pregària, el nostre diàleg amb Déu, i de l'Esperit Sant, que hem de saber acollir. Hi ha qui diu que nosaltres podem demanar a Déu el que vulguem que Ell sempre ens donarà l'Esperit Sant !!! Què més volem ?!?!?!
Publica un comentari a l'entrada