Reflexions a la Paraula de Déu

... i a proclamar l’any de gràcia del Senyor ...

En sessions de catequesi d’adults hem après que el més important del text d’Isaïes que Jesús llegeix a la sinagoga de Natzaret està precisament en allò que no llegeix, perquè aquest fragment de l’Escriptura no el diu sencer, s’atura en dir: “i a proclamar l’any de gràcia del Senyor”, i omet la continuació que diu: “el dia que el nostre Déu farà justícia”.

I és que el poble jueu concebia que el Messies que esperaven portaria la gràcia als jueus i la justícia divina als no-jueus. Ometre això va ser la causa que se’l miressin amb recel, en part per no entendre’l i en part perquè Jesús s’autoproclama destinatari de les paraules del profeta: “Això que avui sentiu parlar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura.” El sentit del text canvia totalment en aplicar-se’l Jesús a la seva missió personal i posa de manifest que el seu missatge de salvació és universal i no només limitat al poble jueu.

No era aquest el Messies que esperaven; esperaven un justicier que acabés per sempre més amb l’esclavatge secular del poble d’Israel, i en canvi es troben un Jesús que es presenta a si mateix com un anyell, amb tota la feblesa d’un home però amb una obsessió que marca tota la seva vida i el seu missatge, el Regne de Déu i la conversió de cor. Déu ha arribat al món, a través d’Ell s’hi ha encarnat i ve per proclamar un regne d’amor i de pau, i cal que tothom ho sàpiga i es converteixi. Aquesta és la Bona Nova veritable.



És impensable que un home sol pugui assumir sobre la seva persona tota la càrrega que suposa enfrontar-se a la religiositat ancestral d’un poble, el seu, que no està disposat a acceptar-lo i que el perseguirà fins a l’extrem d’acabar condemnant-lo a una mort de creu.

On està el secret? Què és el que dóna tanta força a Jesús? Sens dubte que l’amor del Pare i la presència de l’Esperit Sant que Jesús troba en la pregària. La pregària és el seu refugi, i l’Evangeli ens diu per activa i per passiva que Jesús pregava molt, que sempre que podia es retirava per pregar.

El do de la fe també ens dóna a nosaltres aquesta força i com Jesús hem de saber trobar refugi en la pregària i confiar en l’Esperit Sant que sempre està present en les nostres vides.

Josep Maria Lari