Reflexions a la Paraula de Déu

“Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren con ovelles sense pastor. I es posà a instruir-los llargament.” Mc 6.34.

M’interessa molt la vida de la societat, però la veig mancada de pastors, millor dit, de líders. No sóc expert en política ni de bon tros i tal com van les coses cada vegada em desagrada més. ¡Quin espectacle depriment quan suporto campanyes electorals! El més important que diuen els candidats és la crítica dura contra els altres candidats. M’agradaria en aquells moments escoltar veritables líders a qui poder triar, on jo intentaria emmirallar-me en la seva manera de pensar. No puc, però, pretendre l’existència del candidat perfecte que doni proves que estima el seu poble, que vol ajudar-lo. És una utopia i em desanimo molt quan haig d’anar a votar. No sé on mirar.

Per sort a la nostra Església, especialment a la nostra Comunitat, hi tenim veritables pastors. Quan participo de l’Eucaristia veig a la presidència el meu pastor, que vol ajudar-me en el meu camí de conversió, que mai no li sentiré fer una crítica a les altres religions, més aviat parlarà de l’ecumenisme, que vol dir l’apropament en el respecte de totes les creences, que parlarà d’estimar-nos i d’estimar a tothom.

Intentar descobrir aquesta manera de fer entre els nostres polítics, fa riure només de pensar-hi. Si no tingués la meva Comunitat estaria ben arreglat.

Assaboriu el salm responsorial; és un poema: “El senyor és el meu pastor, no em manca res.”
Àngel Oliva