Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
email: santildefons100@arqbcn.org / twitter: @Sant_Ildefons
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


27 de febrer de 2018

"Podries", poema de Joana Raspall que ens permet reflexionar sobre el greu problema de les migracions a Europa

Si haguessis nascut
podries ser blanc,
podries ser negre...

Un altre país
fóra casa teva
i diries “sí”
en una altra llengua.

T’hauries criat
d’una altra manera
més bona, potser,
potser més dolenta.

Tindries més sort
o potser més pega...

Tindries amics
i jocs d’altra mena
duries vestits
de sac o de seda
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.

Podries llegir
contes i poemes
o no tenir llibres
ni saber de lletra.

Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre.

Podries... podries...

Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.

Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d’ell
podria ser teva.

25 de febrer de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

La nostra vida personal no és un itinerari sense esculls, sense problemes... quants desitjos no acomplerts, quants projectes no realitzats... això suposa sovint fer renúncies i acceptar sovint situacions inesperades. Abraham havia rebut de Déu la promesa que tindria una descendència nombrosa i ara aquesta promesa sembla trencada. Moltes vegades la fidelitat és viscuda com un xoc entre dos amors i els xocs fan mal, com va ser el cas d’Abraham: és l’hora de la fe, aquí em teniu. Abraham és l’home pelegrí que s’ha fiat de Déu, la seva fidelitat li suposa la confirmació d’una gran descendència. Abraham serà considerat com el pare de la fe.

Fem una lectura cristològica d’aquest relat del gènesi i veiem la imatge de Jesús carregat amb la creu enfilant el calvari per consumar-hi el seu sacrifici. Sant Pau ho explica als cristians de Roma: ”Ell va entregar el seu propi Fill per nosaltres” i no el va plànyer, com no estaria disposat a donar-nos-ho tot juntament amb el seu fill.

L’Evangeli d’aquest segon diumenge sempre ens explica la transfiguració. Aquest any en l’Evangeli de Marc, el més antic de tots els evangelis, veiem quines conclusions en podem treure que ens puguin ajudar més enllà de la posada en escena d’aquest passatge. Jesús transfigurat enmig de Moisès representant la llei i d’Elies representant el profetisme, hi ha el detonant de la veu del Pare ”aquest és el meu fill estimat, escolteu-lo”. La mateixa veu que es va sentir al Jordà en el baptisme de Jesús. M’agrada pensar que és la veu del Pare que va seguir Jesús.

Voldria insistir: escolteu-lo! Sovint tancats amb els nostres problemes passem pel costat de les persones sense gairebé ni veure-les, anem oblidant-nos de l’art d’escoltar. No oblidem que ser creient és viure escoltant Jesús. La veu del Pare es dirigia als apòstols, avui es dirigeix a nosaltres. Finalment les paraules de Pere, “Rabí, que n’estem de bé aquí dalt! "Una bona reflexió seria retrobar-nos amb el Senyor en la pregària, en el silenci, i seria una mala reflexió si això volgués dir un fugir de la realitat que ens envolta.

La fe cal que sigui viscuda baixant de la muntanya. La fidelitat a la seva paraula és la que ens donarà força per fer pressent la seva paraula entre els homes. La fidelitat a Déu no dispensa de la lluita. Jesús parla del regne de Déu en el món.

Lluís Saumell

24 de febrer de 2018

La setmana dia a dia

Dilluns, 26
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Primera Conferència Quaresmal organitzada per l’Associació CIC i la nostra Comunitat. La conferència es farà a l'auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a 2/4 de 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: Curar ferides. La professora Núria Caum Aregay, Llicenciada en Teologia, ens parlarà de Reconcilieu-vos en Crist

Dimarts, 27
Casal Sant Ildefons: Cinema: “Qué ocurrió entre mi padre y tu madre?” amb Jack Lemmon i Juliet Mills

Dissabte, 3
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 4
Dia d'Hispanoamèrica

22 de febrer de 2018

Conferències Quaresmals 2018 - Sessions de reflexió i de Diàleg Organitzen: Associació CIC i Comunitat de Sant Ildefons

Som cridats a curar ferides. No podem ser indiferents a les ferides del món, tampoc a les ferides de l’ànima. La nostra fe ha de ser un bàlsam per als qui pateixen i ha de ser capaç de pacificar el món i teixir ponts entre cultures, pobles i persones. L’església en la formulació del Papa Francesc, està cridada a ser un hospital de campanya enmig del món, una font per als qui estan assedegats i una llum d’esperança per als qui tenen el cor trencat. Som éssers ferits, però la ferida no és el nostre destí. Hem d’aprendre a conviure sense ferir-nos i a respectar-nos com a membres d’una mateixa comunitat fraternal.

Enguany hi haurà tres conferències a l’auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 els dies 26 de febrer - 5 i 19 de març a les 19,30 h.

26 de febrer
Reconcilieu-vos en Crist
Prof. Núria Caum Aregay. Llicenciada en Teologia

5 de març
Alliberar-se del ressentiment
Prof. Francesc Torralba. Filòsof i Teòleg

19 de març
Veniu a mi tots els que esteu cansats i afeixugats
Prof. Joan Torra. Rector de les parròquies de Torelló

20 de febrer de 2018

Quaresma: aprendre a parlar amb Déu

La quaresma és un temps que ens hauria de servir per preparar-nos a la festa i a la celebració de la mort/resurrecció de Jesús. Els textos i les pregàries, que articulen les celebracions dominicals durant aquest temps, ens parlen tot sovint de penitència, dejuni i oració, conceptes i paraules que apunten a actituds, disposicions i, fins i tot, determinades accions, que tots hauríem d’adoptar o fer, per tal que, arribat el moment de celebrar la festa central de la nostra fe, s’esdevingués la festa de la presència de l’acció definitivament salvadora que Déu ha fet per nosaltres i per tota la humanitat. Donat que Jesús es lliurà o va acceptar voluntàriament la mort, fa ja molts segles, potser ens ajudaria a aprofundir la nostra espiritualitat cristiana, meditar en aquesta presència i actualitat de la seva Pasqua.

La mort i la resurrecció de Jesús són el darrer acte de la seva missió a la terra. Són dos moments inseparables del mateix diàleg que Déu ha intentat tenir sempre amb els homes de bona voluntat, i que va entrar en la seva fase definitiva, quan Ell, Jesús, va néixer i es va fer home. L’aparició de Jesús entre els homes, el Nadal que tot just acabem de celebrar, ens descobreix que el nostre Déu és una Pare que té neguit per parlar amb els seus fills, els homes. Si de veritat creiem que Jesús és la Paraula de Déu, hem de creure també que Déu ens parla, encara avui, en la persona de Jesús.

Com qualsevol de nosaltres, Ell, a mesura que els anys passaven, va prendre consciència de què la vida, aquesta fantàstica aventura humana, ha d’afrontar la mort, un moment que Ell el va imaginar com un punt de la mateixa existència humana. Jesús pregava, dejunava, fou temptat pel mal, anunciava el què volia Déu per als homes, s’entretenia i parlava amb la gent que trobava, feia amics, va patir incomprensió, va ser perseguit i va assimilar també que havia de morir. S’adonà que Déu, el seu Pare, parlava dintre seu, perquè portés a terme un missatge de pau i de misericòrdia i, com que intuí que la seva vida seria curta, decidí enfocar-la de manera que tingués sentit, és a dir, que la mort no s’emportés tot al no res.

La vida de Jesús és la seva resposta al diàleg iniciat pel seu Pare amb ell i la seva mort és la seva darrera paraula en aquest diàleg. La resurrecció, la vida plena, la vida al costat de Déu, és el signe de l’acceptació del Pare de la vida i de la mort del seu Fill.

La seva fidelitat és el camí de la nostra salvació i això és el que fem present i celebrem a la festa de Pasqua. La Quaresma, doncs, ens hauria de fer descobrir que el diàleg, iniciat per Déu en la persona de Jesús, avui continua amb nosaltres.

Anton Ramon Sastre

18 de febrer de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu


“Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop.
Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova” (Mc 1,15)


Comença la Quaresma amb aquestes paraules de l’Evangeli de Marc que són les mateixes que vàrem llegir fa poc en l’Evangeli del tercer diumenge de gener.

No val a badar, perquè aquí es condensa gairebé tot el missatge de Jesús, tot el que realment importa. I si la litúrgia ho repeteix dues vegades en tant poc temps de diferència és perquè estem davant d’un missatge molt important amb el qual Jesús proclama ja des del principi del seu magisteri tot el que després anirà explicant i ampliant al llarg de la seva vida pública.

Del què, del com i del quan, ara és moment de centrar-nos només en el “què”, el com i el quan queden relegats a un segon terme.

Què ens està dient Jesús amb aquestes paraules? Bàsicament que és Ell la Bona Nova en la qual hem de creure i que la nostra conversió no es pot ajornar perquè ha arribat l’hora, i per això a partir d’ara la seva missió s’abocarà a parlar del Regne de Déu, que és regne d’amor, de gratuïtat i de misericòrdia, conceptes només atribuïbles a la bondat de qui ens ha estimat i ens estima fins a l’extrem de donar la vida per nosaltres morint a la creu com un esclau. El contingut posterior de l’Evangeli no farà sinó desenvolupar tot allò que Jesús rep de l’Esperit Sant en el baptisme de Joan, de quaranta dies al desert i de les temptacions del diable.

La Paraula feta carn ha començat a parlar per complir la missió encomanada pel Pare i ja no tindrà aturador fins a la seva mort. I ho fa amb aquest missatge potent i contundent que ens interpel·la a tots i qüestiona la nostra existència.

Dir que ha arribat l’hora dóna una sensació d’immediatesa, que una part del poble jueu va interpretar d’aquesta manera; creien que la fi dels temps era a prop i no hi havia temps per perdre. Han passat dos mil anys i el món segueix on era, només una mica més vell i molt més poblat. Cal entendre, doncs, que del que ha arribat l’hora és de donar a conèixer el Regne de Déu i en conseqüència convertir-nos a la nova realitat que això implica.

¿Som prou conscients de què s’hi juga darrera de les paraules de Jesús, no solament de les que avui són objecte de reflexió, sinó que per extensió de les de tot l’Evangeli?

Pel do de la fe ho creiem, però ens cal, a més, una veritable conversió per ser dignes del gran regal que Déu fa a tota la humanitat a través del seu Fill Jesús.

Josep Maria Lari

17 de febrer de 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 18
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 19
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 20
Reunió del Consell Pastoral de la Comunitat a les 9 del vespre

Dimecres, 21
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 24

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

13 de febrer de 2018

Fragment d'un discurs del Papa Francesc a l'Associació Internacional de Dret penal a Roma el 24 octubre 2014

Acerca de las condiciones de la prisión, los presos sin condena y los condenados sin juicio
Estas no son películas, vosotros lo sabéis bien. La prisión preventiva -cuando de forma abusiva procura un anticipo de la pena, previa a la condena, o como medida que se aplica ante la sospecha más o menos fundada de un delito cometido- constituye otra forma contemporánea de pena ilícita oculta, más allá de un barniz de legalidad.

Esta situación es particularmente grave en algunos países y regiones del mundo, donde el número de detenidos sin condena supera el 50 por ciento del total.

Este fenómeno contribuye al deterioro aún mayor de las condiciones de detención, situaciones que la construcción de nuevas cárceles no logra jamás resolver, desde el momento que cada nueva cárcel completa su capacidad ya antes de ser inaugurada. Además es causa de un uso indebido de destacamentos de policía y militares como lugares de detención.

La cuestión de los detenidos sin condena se debe afrontar con la debida cautela, desde el momento que se corre el riesgo de crear otro problema tan grave como el primero, si no peor: el de los reclusos sin juicio, condenados sin que se respeten las normas del proceso.

Las deplorables condiciones de detención que se verifican en diversas partes del planeta, constituyen a menudo un auténtico rasgo inhumano y degradante, muchas veces producto de las deficiencias del sistema penal, otras veces de la carencia de infraestructuras y de planificación, mientras que en no pocos casos no son más que el resultado del ejercicio arbitrario y despiadado del poder sobre las personas privadas de libertad.

11 de febrer de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

“Si voleu em podeu purificar” (Mc 1,40)

Si el diumenge anterior consideràvem l’acció alliberadora de Jesús, avui considerem la integració d’un leprós.

Per què estem sempre promptes a excloure en lloc d’integrar? Aquell refrany de la poma podrida que ha de ser separada de les bones a fi que no les podreixi totes, no és de Jesús, ni és una paraula evangèlica. Però sí que és una bona lliçó l’evangeli que avui ens ocupa perquè ens ensenya a integrar com a creients i fer més madura la nostra fe, per l’experiència i el contacte amb Déu. La nostra fe no es mou per l’experiència palpable sinó per un conjunt de “clars obscurs” que van des del dubte fins a la ignorància i negligència, com enemics culpables del que molts pateixen. És un derrotisme o una ignorància religiosa d’una majoria.

La fe no consisteix en conèixer coses de Déu, és la voluntat personal de desenvolupar i il·lustrar dia a dia, hora a hora, any a any, el meu contacte amb Déu. Té com tres espais de diàleg que van units entre si: Déu, l’home i el món. El diàleg d’una fe madura amb Déu es realitza per l’oració, la meditació i per una revisió de vida; les relacions fraternes i els assumptes temporals entren en relació amb Déu.

No ens entestem en fer llistes, classificar persones o penjar etiquetes a ningú. Quan per més perfectes ens tenim més perill correm de separar en lloc d’integrar. Aquest “si voleu em podeu purificar” d’aquest leprós el trobo meravellós. És la súplica senzilla, humil d’un malalt que, sense preàmbuls, va al gra del que espera per la fe i no s’equivoca perquè la resposta és evident: “sí, ho vull, queda pur”, li diu Jesús.

Callar aquest favor no és possible per l’home que ha recuperat la salut. I segur que Jesús que es va compadir d’ell visqué contrariat pel no compliment d’aquest secret que li demanà, però no l’exclogué. Jesús, el Messies del nou Regne, mostrà el seu amor que mai no margina ningú i que és capaç de regenerar la persona i restablir-la a la dignitat que com a tal li pertoca. Sant Pau diu “en tot procuro d’adaptar-me a tots i no busco allò que em convé a mi, sinó allò que convé als altres ...”, més per meditar i seguir exemples del veritable amor de Crist.

Francesc Xavier de Dou

10 de febrer de 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 11
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 12

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió de l'Assemblea de la Comunitat a les 8 del vespre

Dimarts, 13

Casal Sant Ildefons: Carnestoltes. Disfresses, truites i ball country

Dissabte, 17

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 18

Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

9 de febrer de 2018

Assemblea 12 de febrer

Aquest any "Justícia i Pau” de Barcelona celebra cinquanta anys. Amb motiu d'aquest aniversari hem cregut que seria bo conèixer de primera mà la feina que fa aquesta institució. Per aquest motiu hem convidat per l'assemblea d'aquest mes de febrer al Sr- Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau de Barcelona. Serà el proper dilluns 12 de febrer, a les 8 del vespre.

Justícia i Pau és una entitat cristiana que actua a Catalunya des de l'any 1968 i que té per finalitat la promoció i defensa dels drets humans de les persones i els pobles, la justícia social, la pau i el desarmament, la solidaritat i la protecció del medi ambient.

Amb aquestes finalitats, Justícia i Pau es dedica a la sensibilització i informació de la ciutadania i a la incidència política sobre els poders públics, partits polítics, institucions socials i empreses privades, mitjançant activitats diverses, com campanyes públiques, informes, edició de publicacions, organització de congressos, conferències, seminaris, jornades, intervencions als mitjans de comunicació, etc.

Us hi esperem

Cordialment,


El Consell Pastoral

8 de febrer de 2018

Assemblea de la Comunitat del 8 de gener

Com ja hem anat informant, les assemblees d'aquest curs giren al voltant d'un mateix tema: "El paper de l'Església en el nostre temps". La primera assemblea d'aquest any 2018 fou dedicada a què fa l'església per ajudar a les dones que són víctimes del tràfic de persones. L'exposició anà a càrrec d’Encarna Jordan, religiosa adoratriu, i de Carolina Torrelló. Totes dues formen part de SICAR.cat, organització que depèn de les germanes adoratrius, que té com a objectiu l'atenció integral del tràfic de persones.

Recordeu que la col·lecta de la Nit de Nadal fou destinada a SICAR.cat .

Després d'agrair l'aportació que els feu la nostra comunitat, explicaren què és el tràfic de persones: una forma contemporània d'esclavitud. Es tracta de captar persones per utilitzar-les per la prostitució, l'esclavatge o el tràfic d'òrgans humans. Tres de cada quatre víctimes són dones o nens. SICAR.cat, atén especialment dones i nens que són utilitzats sobretot per al comerç sexual.

La majoria de les persones que són ateses per SICAR.cat són estrangeres, moltes de països subsaharians, encara que també n'hi ha de sudamericanes, de països de l'est, i en menor nombre d'autòctones. La majoria han estat captades per mitjà d'enganys. Els explotadors (normalment organitzats de forma mafiosa) els prometen, en el país d'origen, un treball remunerat aquí a casa nostra. Treball com feines de la llar, de cambreres, i fins i tot se'ls pot insinuar que hauran d'exercir la prostitució. Quan arriben al nostre país, són retingudes en llocs sòrdids, se'ls retira la documentació, i se'ls exigeix "un rendiment inhumà", única forma que puguin satisfer el deute que han contret en les despeses de viatge, i també pagar el seu sosteniment. Aquestes dones són obligades a treballar al carrer, o en clubs on s'exerceix la prostitució. És molt difícil que es puguin desfer d'aquestes màfies ja que són controlades permanentment, els impedeixin sortir, i també hi ha amenaces que si no "obeeixen" les seves famílies en rebran les conseqüències... les de cultura animista, se les amenaça amb el "vodú".

L'objectiu de SICAR.cat, és acollir les dones que han pogut escapar-se d'aquestes màfies. Algunes ho fan soles, mostrant molta valentia, moltes d'elles per haver estat rescatades per les forces de seguretat. A SICAR.cat troben acollida, habitatge, assessoria jurídica i molt especialment tractament per poder refer-se de totes les conseqüències psicològiques, que els ha originat la seva situació. Algunes d'elles tenen fills que cal escolaritzar i s’ha de fer el possible perquè tinguin un bon desenvolupament. A algunes d'elles se'ls facilita els recursos perquè puguin retornar al seu país.

Per fer-ho SICAR.cat compta amb una xarxa de pisos on s'allotgen. Són pisos que en cap cas es donarà publicitat d´on s'ubiquen, per raons de seguretat- i també sovint són traslladades a altres ciutats per dificultar que siguin trobades. SICAR.cat fa al mateix temps una feina per sensibilitzar a la societat d'aquest greu esclavatge que està molt a prop de nosaltres, i també de denúncia.

6 de febrer de 2018

Campanya 2018 de Mans Unides

El proper cap de setmana, dissabte 10 i diumenge 11 de febrer tindrà lloc la Campanya de Mans Unides d’enguany amb el lema: “Comparteix el què importa”, col·laborant solidàriament des d’aquí ajudem als pobles del Sud.

Els Arxiprestats de Barcelona, l’Hospitalet i Cornellà tenim aquest any tres projectes que com cada any assolim en comú, dos per Amèrica Llatina: Bolívia i Hondures, i el tercer per Filipines:

- Enfortiment de sistemes de producció camperola en comunitats alt andines. Bolívia.
- Reforç d’un programa d’educació a distància per a joves de zones rurals- Fase II. Hondures.
- Gestió de recursos costaners, prevenció de desastres i disminució de la vulnerabilitat. Filipines.

La tasca que Mans Unides fa per pal·liar la fam en el món és ingent i confia amb la nostra col·laboració per poder dur a terme tots els projectes que realitza en països molt necessitats del tercer món.

4 de febrer de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

“Jesús va curar molts malalts de diverses malalties”

Veiem a l’Evangeli d’avui tres actituds de Jesús diferents però a la vegada enllaçades: per una banda, la guarició de la sogra de Pere i guarició col•lectiva acompanyada de l’expulsió de dimonis; per una altra, la pregària silenciosa; i per una l’altra, l’anada d’un lloc a l’altre predicant.

Tres actituds traspassables a nosaltres com a seguidors de Jesús.

Diu l’Evangeli que Jesús va curar molts malalts de moltes malalties. Sense entrar en si efectivament aquestes curacions eren de malalties pròpiament dites, és a dir de malalties del cos, seria agosarat per la meva part afirmar-ho o negar-ho.

És evident que la fe en Jesús no ens guareix de les malalties físiques i més evident és encara, que els cristians, pel fet de ser cristians, no podem guarir malalties físiques. La presència salvadora de Jesús no ha resolt els mals físics de la humanitat, però l’Evangeli de Marc ens ensenya que on hi ha Jesús hi ha amor a la vida, interès per l’esser humà, per la seva felicitat, per l’alliberament de tot mal.

Ens diu que li portaven els malalts i endimoniats i ell els curava de diverses malalties i no els deixava parlar perquè sabien qui era, és a dir, els infonia confiança, alleugeria el seu dolor. Aquesta actuació de Jesús davant el sofriment humà és exemple a seguir per nosaltres, que ens diem cristians.

És l’interès pel benestar dels altres, sobretot pels que sofreixen, pels que estan malalts, estar al seu costat, amb paciència, respecte, saber escoltar, acollir, comprendre, ajudar a pregar, a reconciliar-se amb si mateix, a viure en pau interior.

Així com Jesús es retirava a pregar, encara més nosaltres necessitem de la pregària. El treball del dia a dia i les contrarietats de què som víctimes, els temps difícils i convulsos que vivim, comporten que perdem forces i la millor manera per a recuperar-les és la pregària, el silenci, que ens ajudarà a descobrir allò que ens inquieta indegudament i allò que és vertaderament essencial i a voltes hem descuidat.

Així mateix, és tasca dels cristians difondre el missatge de Jesús, amb la nostra actuació però també amb la paraula, com diu Sant Pau a la primera Carta als cristians de Corint: “Germans, jo no puc gloriar-me d’anunciar l’Evangeli: hi estic obligat, i pobre de mi que no ho fes!”
Maite Cura

3 de febrer de 2018

La setmana dia a dia

Dilluns, 5
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Consell Arxiprestal del Sector de Sarrià-Sant Gervasi a 2/4 de 10 del vespre

Dimarts, 6

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Dimecres, 7

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 10
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 11
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Col·lecta de la Campanya contra la Fam al Món i Jornada Mundial del Malalt

1 de febrer de 2018

Memòria d’activitats de la Comunitat de l’any 2017

A la celebració de la Festa de Sant Ildefons amb l’Eucaristia concelebrada i presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona Antoni Vadell del passat dissabte 27 de gener, es va presentar la Memòria d’activitats de l’any passat, tal com venim fent cada any en aquesta data des del 2009.

Clicant aquí hi tens accés. També hi ha exemplars en paper a la nostra disposició a l’atri del temple.