Reflexions a la Paraula de Déu

“Jesús va curar molts malalts de diverses malalties”

Veiem a l’Evangeli d’avui tres actituds de Jesús diferents però a la vegada enllaçades: per una banda, la guarició de la sogra de Pere i guarició col•lectiva acompanyada de l’expulsió de dimonis; per una altra, la pregària silenciosa; i per una l’altra, l’anada d’un lloc a l’altre predicant.

Tres actituds traspassables a nosaltres com a seguidors de Jesús.

Diu l’Evangeli que Jesús va curar molts malalts de moltes malalties. Sense entrar en si efectivament aquestes curacions eren de malalties pròpiament dites, és a dir de malalties del cos, seria agosarat per la meva part afirmar-ho o negar-ho.

És evident que la fe en Jesús no ens guareix de les malalties físiques i més evident és encara, que els cristians, pel fet de ser cristians, no podem guarir malalties físiques. La presència salvadora de Jesús no ha resolt els mals físics de la humanitat, però l’Evangeli de Marc ens ensenya que on hi ha Jesús hi ha amor a la vida, interès per l’esser humà, per la seva felicitat, per l’alliberament de tot mal.

Ens diu que li portaven els malalts i endimoniats i ell els curava de diverses malalties i no els deixava parlar perquè sabien qui era, és a dir, els infonia confiança, alleugeria el seu dolor. Aquesta actuació de Jesús davant el sofriment humà és exemple a seguir per nosaltres, que ens diem cristians.

És l’interès pel benestar dels altres, sobretot pels que sofreixen, pels que estan malalts, estar al seu costat, amb paciència, respecte, saber escoltar, acollir, comprendre, ajudar a pregar, a reconciliar-se amb si mateix, a viure en pau interior.

Així com Jesús es retirava a pregar, encara més nosaltres necessitem de la pregària. El treball del dia a dia i les contrarietats de què som víctimes, els temps difícils i convulsos que vivim, comporten que perdem forces i la millor manera per a recuperar-les és la pregària, el silenci, que ens ajudarà a descobrir allò que ens inquieta indegudament i allò que és vertaderament essencial i a voltes hem descuidat.

Així mateix, és tasca dels cristians difondre el missatge de Jesús, amb la nostra actuació però també amb la paraula, com diu Sant Pau a la primera Carta als cristians de Corint: “Germans, jo no puc gloriar-me d’anunciar l’Evangeli: hi estic obligat, i pobre de mi que no ho fes!”
Maite Cura