Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
email: santildefons100@arqbcn.org / twitter: @Sant_Ildefons
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


30 de setembre de 2017

La setmana dia a dia

Dilluns, 2
Inici del curs de la Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup Cultura i fe a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Consell Arxiprestal del Sector Sant Gervasi-Sarrià a 2/4 de 10 del vespre

Dimarts, 3
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 4
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 7
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda


28 de setembre de 2017

Gràcies per tenir-vos a prop ( Dirigit a tot el personal sanitari i a totes les persones que a casa o a un altre lloc tenen cura de malalts, ancians o infants)

Els vostres rostres no apareixen a la televisió. Tal vegada el vostre nom no s’aireja en la premsa. Però sou homes i dones mereixedors de tota lloança, perquè la vostra vida és una benedicció enmig d’aquesta societat tan crispada.

Vosaltres formeu una multitud pacífica de persones que treballeu de manera abnegada i silenciosa, només perquè neix del vostre cor l’estar al costat dels qui us necessiten.

Sou persones senzillament humanes, amb un cor amarat de tendresa. Teniu ulls per descobrir les necessitats dels pacients, oïdes per escoltar els seus sofriments, peus per apropar-vos al qui us necessita, mans per guarir o alleugerir el dolor i, sobretot, un cor gran on hi caben tots els qui sofreixen.

Vosaltres poseu veritable amor en la societat actual tan angoixada, crispada, que corre sempre sense saber on va, només sap que hi va corrent. Vosaltres heu descobert que la solidaritat es construeix amb fets, amb gestos, i no amb paraules.

Vosaltres formeu part de les nostres vides en guarir-nos la malaltia, alleugerir-nos el dolor, recobrar la força dels nostres músculs i donar-nos ànims i esperança.

Ens tracteu tal com vosaltres voldríeu ser tractats i ens estimeu tal com vosaltres voleu ser estimats. Ens ensenyeu que estimar el ser humà significa estimar persones concretes amb tots els seus problemes i qualitats.

Tal vegada el sou que cobreu no és proporcionat al vostre esforç, però guanyeu moltíssim. Guanyeu el somriure del malalt, les llàgrimes agraïdes d’un ancià, l’afecte de l’infant. Guanyeu, sobretot, el goig i el plaer de veure alleugerit el sofriment del pacient.

Vosaltres sabeu crear, entre vosaltres i el malalt, un clima de confiança, en el qual nosaltres ens sentim ben tractats, còmodes, respectats i apreciats.

Gràcies a vosaltres la vida humana sempre, però molt més quan estem malalts, es fa més agradable i més fàcil de suportar. El vostre treball abnegat i silenciós dóna sentit i plenitud a la vostra vida. GRÀCIES.

Lluís V.


26 de setembre de 2017

Eucaristia d'inici del curs 2017 - 2018 - Homilia de Mn. Josep m Jubany - Diumenge 17 de setembre de 2017

Amics, amigues,

Passat l'estiu, i com fem cada any, a la nostra comunitat eclesial de Sant Ildefons ens disposem a començar les activitats del curs. Acabada l'eucaristia dominical que estem celebrant, ens reunirem el Consell Pastoral per fixar les prioritats del curs 2017-2018. I ho fem després d'un estiu que la nostra societat barcelonina i catalana ha viscut, i viu, molts esdeveniments preocupants. Esdeveniments que ja són citats en la carta de convocatòria del Consell pastoral, que signa, com és normal, la comissió permanent, i que trobareu reproduïda en el Full informatiu d'aquesta setmana.

Com a creients i ciutadans no podem aclucar els ulls davant d'aquestes realitats. L'Església que fa camí a Catalunya, si vol ser fidel a la missió que Jesucrist li encomana, té el deure, tot demanant l'assistència de l'Esperit Sant, de pregar per Catalunya i també de treballar per una societat que sigui cada vegada més justa, on siguin respectats tots els drets inalienables dels seus ciutadans, com correspon a la nostra dignitat de Fills de Déu.

Com ja he dit, són moltes les qüestions que preocupen a tots els homes i dones de bona voluntat que vivim a Catalunya. Ara, en aquesta homilia, em cenyiré a dues d'aquestes qüestions.

En primer lloc vull mencionar els cruels atemptats que van tenir lloc a Barcelona i a Cambrils, el 17 i 18 d'agost. Tot recordant les víctimes, hem de proclamar que la violència només engendra violència.

És per aquest motiu que, com a creients, nosaltres no demanem venjança, sinó justícia. La venjança denigra les persones i la col·lectivitat, la justícia dignifica la societat. I tampoc és lícit condemnar cap col·lectiu, en aquest cas el col·lectiu musulmà, per les barbaritats que han comès unes persones, persones que de forma sacrílega s'han apropiat del nom de Déu. Aquests luctuosos fets han de ser per a nosaltres motiu per recordar i posar en pràctica la necessària llibertat religiosa, i també per avançar en la convivència entre els diferents col·lectius religiosos, culturals, que des de fa uns anys han vingut a casa nostra en busca d'unes condicions de vida que els eren negades en el seu país.

24 de setembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

“Feu tot el que Ell us digui”

Seria fàcil caure en el parany de quedar-nos amb una lectura literal de l’Evangeli i pensar que el que ens diu és que Jesús, amb el seu poder, per quedar bé amb els qui l’havien convidat, els va salvar de la situació de manca de vi, transformant l’aigua en vi, així com per art de màgia. No podem quedar-nos amb aquesta lectura, per a mi no és creïble. El mateix evangelista Joan diu al final del seu l’Evangeli (20.30.31) que Jesús va fer molts senyals –no diu miracles- perquè creguem que és el Messies, el Fill de Déu, i creient, tinguem vida en el seu nom. El del fragment que llegim avui, és el primer d’aquest senyals.

Del relat evangèlic n’extrec quatre elements per a mi importants i significatius: L’escenari és un casament: Un acte important de la vida dels contraents -per a molts un dels que més-, important també pels familiars, i a la vegada és un acte de transcendència social; l’aigua, és signe de vida, amb tot el que comporta la vida; el vi, és signe d’alegria; Maria, dona, mare de Jesús, té un paper important malgrat pel poble jueu les dones gairebé no existien.

Maria diu als servidors feu tot el que ell us digui, ells li fan cas, omplen unes piques d’aigua, tal com Ell els diu i l’aigua queda convertida en vi.

Maria ens diu a nosaltres, també, que fem tot el que ens digui Jesús. Així mateix, llegim a la carta als Hebreus:“tinguem la mirada fixa en Jesús el qui ens ha de guiar pel camí de la fe i el qui la porta a la plenitud. Ell per arribar a la felicitat que li era proposada va suportar el suplici de la creu, sense fer cas de la vergonya que havia de passar.”

Nosaltres, doncs, cal que amb la mirada fixada en Jesús, posem l’aigua de la nostra vida, amb tots els seus aspectes d’encerts, joies, desencerts, malalties, esforços, sacrificis, penes, etc., fem tot el que Ell ens diu amb absoluta confiança, sense defallir i Ell ens donarà la força per portar la nostra creu amb “alegria” i fer que amb la nostra manera de viure arribem als cors dels qui ens envolten.

Maite Cura

22 de setembre de 2017

Comunicat del Consell Pastoral davant els escorcolls i detencions policials

El Consell Pastoral de la comunitat eclesial de Sant Ildefons de Barcelona, denuncia les greus agressions que pateixen aquests dies les institucions polítiques de Catalunya, i la detenció d'alguns servidors públics, amb motiu de la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació el proper 1 d'octubre i manifesta:

1. Recordem l'ensenyament dels nostres bisbes, els quals reiteradament han afirmat el caràcter nacional de Catalunya i consideren que «convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català» (Comunicat CET 11-V-2017).

2. La nostra comunitat està formada per persones creients de diferents opcions polítiques, des d'aquesta pluralitat, que és per a nosaltres una riquesa, demanem que siguin respectats els drets democràtics de tot el poble català i les institucions d'autogovern de Catalunya, que cessi la judicialització de la política al nostre País, que cap servidor públic ni ningú sigui investigat, detingut o sancionat per defensar i afavorir la participació en el referèndum convocat pel Parlament de Catalunya per al proper dia 1 d'octubre.

3. Ens congratulem que fins al moment les manifestacions de protesta enfront les actuacions judicials i policials, siguin pacifiques, fem vots perquè tot defensant públicament les nostres diferents opcions, es mantingui aquest caràcter pacífic, que caracteritza el nostre poble.

4. Avui, festa de la Mare de Déu de la Mercè. Demanem a Maria, patrona de captius , que vetlli pel nostre poble, i ens infongui esperança en aquests moments de dissort.

El Consell Pastoral

17 de setembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Les lectures d'avui ens porten, si més no, tres missatges importants, fonamentals per als cristians. El primer, que Crist és el nostre referent principal, d'on brolla la nostra vida, i amara tot el que fem i som. El segon, que el nucli del seu missatge és la compassió. I el tercer que els qui viuen segons Déu no generen discòrdia enmig dels qui viuen en pau.

«Si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor» Viure i morir, és la síntesi de tot el que som i fem. Creure, confiar en el Crist significa fer, cada dia més, l'experiència que ell visqui en nosaltres i nosaltres en ell. Estar en ell i ell en nosaltres, com ell està en el Pare i el Pare en ell. Llavors els pensaments, les paraules, les emocions, els sentiments, les decisions, els plaers, les accions, tot, tot a la nostra vida, brolla en harmonia amb ell, de la seva saviesa i amor. Llavors generem vida en nosaltres i al nostre voltant. Llavors som més compassius.

I aquest és el segon missatge d'avui: Els éssers humans som de condició vulnerable, febles, limitats, necessitats de ser acollits, estimats, respectats i ajudats. Hem vist a l'Evangeli com el judici de la nostra vida es fa amb el criteri de l'amor i la compassió. Us recordeu de l'anomenat «judici final»? Doncs l'Evangeli d'avui ens ho recorda amb un altra paràbola (Mt. 18, 21-35). Superant la imatge -poc adient, al nostre entorn cultural, com imatge de Déu- d'un rei absolut, ple d'ira, que posa en mans dels botxins l'home mancat de compassió perquè el torturin fins que hagi pagat tot el deute, el missatge fonamental és plenament vigent. Un senyal que el Crist viu en nosaltres és que som compassius, acollim, tenim paciència amb els nostres deutors, perquè, entre altres coses, sentim que també nosaltres som deutors, necessitem ésser perdonats, acollits i compadits.

I el tercer missatge -molt escaient en el moment polític que vivim- (ens el presenta el Siràcida (28,9)), diu que els que no tenen l'esperit de Déu mouen brega entre els amics i sembren la discòrdia enmig dels que vivien en pau. Sovint sento acusar als independentistes -o als que, sense ser-ho, volen votar en referèndum-, de dividir als catalans i les famílies. I, tanmateix, veig que Crist -amb el que feia i deia, per exemple: no complir la Llei quan era utilitzada en contra de les persones-, va dividir els jueus fins al punt que els «bons», defensors de la Llei (Fariseus i Doctors de la Llei) no el van poder suportar i el van matar. Doncs, llavors, on és el camí? Si tenim l'esperit del Crist dins nostre, trobarem el camí, ho manegarem tot amb veritat, equitat i justícia. Viurem en pau. No ferirem la pau. Ho fem així?

Santiago Quijano

15 de setembre de 2017

Reunió del Consell Pastoral

Començat el curs, i quan es reinicien les activitats, convoquem la reunió del Consell Pastoral del mes de setembre. Com ja és habitual aquesta trobada serà més llarga i en diumenge al matí. Com ja es vaacordar serà diumenge dia 17, s’iniciarà amb l’Eucaristia de ¼ d’11 i finalitzarà cap a quarts de dues del migdia.

Hem passat un estiu ple d’esdeveniments a nivell social: els atemptats dels dies 17 i 18 d’agost a Barcelona i Cambrils, l’anomenat procés polític de Catalunya, la pau mundial amenaçada per l’escalada armamentística a Corea, l’augment dels aturats després de la temporada turística, el creixement de les desigualtats econòmiques a casa nostra i un llarg etc.

A nivell eclesial, aquest setembre comença amb l’ordenació de dos nous bisbes auxiliars a Barcelona i estem pendents que l’Arquebisbe promogui un nou pla pastoral diocesà.

I dins la nostra comunitat aquest curs estem amb la remodelació del Casal Sant Ildefons amb el trasllat de les seves activitats als locals de la parròquia, el desafiament de la pastoral d’adolescents i si és possible donar viabilitat a “Batec”, hem de vetllar per la catequesi en totes les seves modalitats, i moltes coses més.

Naturalment a la trobada del diumenge dia 17 no podran tractar tots aquests temes, però sí fer un calendari per anar estudiant-los.

La Comissió permanent proposa aquest ordre del dia:
1.- Celebració de l’Eucaristia dominical, a ¼ d’ 11
2.- Pausa i petit refrigeri.
3.- Lectura i aprovació, si s’escau , de l’acta de la darrera reunió.
4.- Comentari des de l’Evangeli de la situació política i social del nostre país. Què
se’ns demana com a comunitat cristiana.
5.- Objectius del curs (entre tots fixarem tres o quatre qüestions, que hauríem
d’intensificar durant el curs, fent menció a les homilies, catequesis, assemblees,
etc). Pensem-hi entre tots.
6.- Assemblees: Calendari del curs i temes a tractar.
7.- Perspectives: Catequesi d’infants i adolescents.
8.- Seguiment de l’Esplai i Escoltisme.
9.- Moment actual del casal Sant Ildefons.
9.- Elecció d’un membre per a la Comissió Permanent.
10.- Elecció de dos membres per al Consell Arxiprestal.
11.- Torn obert de paraules.

12 de setembre de 2017

Calendari i inscripcions a la Catequesi Infantil curs 2017-2018

Comencem un nou curs i la Comunitat de Sant Ildefons us convida a compartir la Fe amb els vostres fills a través de la Catequesi.

Aquest curs hi continuen havent dues modalitats de catequesi d'infants: la setmanal i la familiar.

*Catequesi setmanal:
cada dilluns de 18:00 a 19:15 h. es reuneixen els infants en petits grups segons l'edat amb un/una catequista, sota el guiatge del Servei de Catequesi i amb la formació catequètica a càrrec de Mn. Josep M. Jubany. El curs començarà el dilluns 2 d'octubre.

*Catequesi familiar
: té lloc un matí de diumenge al mes. Es caracteritza per la participació activa dels pares. La sessió comença per a tots (pares i fills) a les 10.45 h. Mentre els pares reben formació catequètica a càrrec de Montserrat Martínez i Mireia Galobart, els fills es reuneixen en grups per edat amb un/una catequista per treballar el que durant el mes els pares han explicat sobre els continguts catequètics. S'acaba amb la participació de tots plegats a l'eucaristia de les 12.15 h.

El calendari dels grups de la Catequesi Familiar per aquest nou curs és el següent:


Grup AGrup BTEMA
15-10-1722-10-17Tots Sants
12-11-1719-11-17Advent
03-12-1717-12-17Nadal
21-01-1828-01-18Epifania i El missatge de Jesús
11-02-1818-02-18Quaresma
18-03-1818-03-18Setmana Santa i Perdó - Sortida conjunta
15-04-1822-04-18Pasqua
13-05-1820-05-18Pentecosta
10-06-1810-06-18Celebració conjunta de final curs

El dia 10 de juny es farà la celebració conjunta de l'Eucaristia dels dos grups, A i B, a les 12.15 h. i tancarem el curs amb un petit refrigeri.

Inscripcions:

Inscripcions on-line (fins el 29 de setembre) clicant aquí. Són obertes a tothom: Les noves famílies podran escollir preferència de torn A o B de la Catequesi Familiar, però segons els inscrits es confirmarà quin grup se´ls assigna

Inscripcions presencials: dimecres 20 i dijous 21 de setembre de 17.30 h. a 19.30 h. als locals de la Parròquia.

La quantitat recomanada per fer front a les despeses del Servei de Catequesi és de 60 euros per infant, que s’ha d’ingressar al compte de Caixabank ES96 2100 3017 0823 0014 2273, indicant el nom i els dos cognoms de l’infant.

10 de setembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Què ens diuen les lectures d'avui

Ens diuen que Déu és amor i que nosaltres hem de ser la seva mà en aquest món, per portar aquest amor a totes les persones.

Ezequiel ens diu que tots hem de ser sentinelles (jo ho tradueixo per “àngels de la guarda”) de les persones que tenim al nostre costat: germans, fills, néts, amics. Com diu el Salm, "de tota l'heretat del Senyor que és trepitjada, immigrants, vídues, orfes".

Quan Sant Pau ens diu "no quedeu a deure res a ningú, si no és l'amor que us deveu els uns als altres", ens està dient que aquest amor és el que hem de tenir cada dia amb els altres: amb aquell germà que necessita una mà que l'acompanyi; amb l'amic que s'ha quedat sense feina i a qui tu pots obrir un nou camí; amb el veí que acaba d'arribar a l'escala i a qui tu pots fer costat, que ja no es trobarà com estranger ni com a desconegut.

El més important en el Regne del Cel.

Quan els deixebles intueixen el fracàs del Messies volen saber qui d'ells serà el més important. El Regne del Cel ja ha estat establert aquí a la Terra. L'infant de qui ens parla Jesús són els febles. Són totes les persones que es troben en una situació de feblesa a causa de les grans diferències dels que malgasten tots els dons que Déu ens ha donat en aquest món i se n’han fet amos. On ens trobem nosaltres? Som de Crist? Les nostres accions de cada dia són de servei envers els febles? Serveixen per millorar la societat? Com hi estem implicats?

Qui acull els febles, els marginats, els desnonats dels seus habitatges, acull Jesús. Jesús fa festa gran per cada persona acollida. Jesús ensenya que el més gran ha de ser el servidor de tots.

Pere Rius



4 de setembre de 2017

Reflexions del rector davant del curs que comença

Déu vos guard,

No cal que us digui que ha estat un més d'agost intens, molt intens, i periodísticament molt "calent". Això ja ho vaig preveure en l'escrit que us vaig adreçar a finals de juliol.

No calia ser profeta; en aquells moments pensava sobretot en el procés polític que viu Catalunya. El que ni jo ni ningú podia sospitar són els tràgics fets que succeïren a les Rambles de Barcelona, el dijous dia 17 i al poble de Cambrils. Setze víctimes mortes fruit dels atemptats (el dilluns dia 28 , quan redacto aquest escrit), les morts dels terroristes, i els ferits, són un cruel balanç, que de cap manera ens pot deixar insensibles. Com a creients en Jesucrist hem de pregar per la pau, pels morts, fins i tot pels assassins. No hem d'oblidar que l'Evangeli, el Senyor ens diu que hem de pregar pels enemics.

Aquests luctuosos fets i totes les seves derivades, m'ha fet recordar moments de la meva infantesa, quan per les festes de Nadal els meus pares ens portaven als meus germans i a mi, al centre de la Ciutat, a veure joguines als aparadors, a portar la "carta als reis", i a berenar xocolata al carrer Petritxol. Un dels fets que em cridaven més l'atenció era quan pujaven per les Rambles direcció a la Plaça Catalunya, el grup de persones que al voltant de la Font de Canaletes discutien de futbol amb vehemència.

En la meva ingenuïtat d'infant, pensava, i així alguna vegada ho havia comentat en els més grans, que era una llàstima que l'entrenador del Barça i els seus jugadors no anessin a escoltar-los. Ja que ells tenien solució per tot. Sabien quina alienació s'havia de fer, com havien de situar-se els jugadors, coneixien millor que els arbitres, el reglament etc.

Tot això m'ha vingut a la memòria escoltant a la ràdio i veient a la TV, les tertúlies on parlaven dels atemptats. Els periodistes que intervenen, saben de tot, tenen opinió de tot, i el que és més sorprenent, saben com es podien haver evitat, i molt més, jutjant amb frivolitat als actors que han intervingut, volent veure connotacions polítiques. No vull caure en un tòpic, però aquestes tertúlies són com una plaga. En la majoria dels casos no fan anàlisi, ni tant sols donen opinió, fan, tot pontificant, veritable propaganda de la seva ideologia política. No vull citar cap mitjà de comunicació, excepte un que em sap especialment greu, 13 TV, coneguda com la cadena dels bisbes. Les víctimes no s'ho mereixen. No tot és lícit per defensar posicionaments polítics.

2 de setembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Perdre la vida per guanyar-la

Jesús veu el seu final en aquest món. Se’l pren com un deure. Havia de ser dur preveure que la seves paraules i el seu guiatge el confrontarien amb els poders religiosos del seu temps. Les fatídiques prediccions que fa sobre tot el que li vindrà damunt fan que Pere s’hi planti davant: “ De cap manera, Senyor: a vós això no us pot passar! “Jesús li respon amb duresa, tal com diu el text. Possiblement Jesús volia deixar clara una cosa: no es pot actuar defugint les conseqüències que es deriven del que ell ha predicat i fet. Ell vol les persones lliures de pors i falta de compromís per tal de bandejar tot allò que s’oposi al projecte del seu Regne.

Per seguir-lo demana que ens neguem a nosaltres mateixos. Crec que aquesta negació vol dir que no ens hem de creure i comportar com si fóssim el centre de tot. Al centre hi hem de posar els altres i procurar viure construint el món per les persones, i sobretot pensant sempre amb els oblidats. Aquí rau el sentit de la negació personal que Jesús ens proposa. Per fer això cal que també ens ocupem i cuidem de nosaltres mateixos, però cal revisar els nostres capteniments i paràmetres de vida sense pensar que primer nosaltres i després els altres.

Sant Pau demana als cristians de Roma, “que oferiu a Déu tot el que sou “. Tan de bo que ho sapiguem fer. Hem de viure amb sinceritat i coherència amb nosaltres mateixos. Però això no resulta fàcil. Tenim una debilitat i fragilitat que fa que cerquem el nostre propi bé per una tendència natural. Tanmateix cal que vetllem sempre per tal de donar testimoni amb la pròpia vida, procurant incorporar l’estil de vida que Jesús ens va mostrar.

Potser molts de nosaltres que tenim la sort de tenir la vida resolta a nivell material, que potser hem pogut fer uns dies de descans, cal que tinguem sempre present la immensitat de les persones que configuren els diversos països del món que no viuen com vivim en el món occidental. Aquestes persones, germans nostres, viuen una situació permanent de creu. No agafen la creu sinó que s’hi troben abraçats per força.

Pensem amb ells i ajudem començant pels que tenim a prop, així amb el nostre compromís quotidià continuat, ajudarem a portar les creus dels altres i no sentirem el pes de les nostres. Jesús no vol que perdem la vida temporal, però sí que ens demana que no ens centrem en nosaltres. La manera de viure que aprenem per mitjà de la Paraula és la que ens conduirà a retrobar la Vida. “Qui la perdi (la vida ) per mi la retrobarà”.

Ignasi Garcia Clavel