Reflexions a la Paraula de Déu

Què ens diuen les lectures d'avui

Ens diuen que Déu és amor i que nosaltres hem de ser la seva mà en aquest món, per portar aquest amor a totes les persones.

Ezequiel ens diu que tots hem de ser sentinelles (jo ho tradueixo per “àngels de la guarda”) de les persones que tenim al nostre costat: germans, fills, néts, amics. Com diu el Salm, "de tota l'heretat del Senyor que és trepitjada, immigrants, vídues, orfes".

Quan Sant Pau ens diu "no quedeu a deure res a ningú, si no és l'amor que us deveu els uns als altres", ens està dient que aquest amor és el que hem de tenir cada dia amb els altres: amb aquell germà que necessita una mà que l'acompanyi; amb l'amic que s'ha quedat sense feina i a qui tu pots obrir un nou camí; amb el veí que acaba d'arribar a l'escala i a qui tu pots fer costat, que ja no es trobarà com estranger ni com a desconegut.

El més important en el Regne del Cel.

Quan els deixebles intueixen el fracàs del Messies volen saber qui d'ells serà el més important. El Regne del Cel ja ha estat establert aquí a la Terra. L'infant de qui ens parla Jesús són els febles. Són totes les persones que es troben en una situació de feblesa a causa de les grans diferències dels que malgasten tots els dons que Déu ens ha donat en aquest món i se n’han fet amos. On ens trobem nosaltres? Som de Crist? Les nostres accions de cada dia són de servei envers els febles? Serveixen per millorar la societat? Com hi estem implicats?

Qui acull els febles, els marginats, els desnonats dels seus habitatges, acull Jesús. Jesús fa festa gran per cada persona acollida. Jesús ensenya que el més gran ha de ser el servidor de tots.

Pere Rius