Parròquia de Sant Ildefons | Barcelona

Avui, però, ni les mitres, ni els teòlegs, ni les disputes interpretatives, ni res de res no poden amagar el missatge essencial de Jesús: estimar l’altre com a tu mateix és estimar Déu. És a dir, no n’hi ha prou amb dir que estimem Déu per damunt de totes les coses per afirmar que som cristians. Ésser cristià vol dir estimar l’altre com a tu mateix. I ja està.

Jesús respon els fariseus amb allò que volen sentir: l’estimació a Déu és el més important. Tanmateix, podent-se aturar, segueix; i és aleshores quan deixa de parlar des de la religió dels religiosos i passa a parlar des de la nova fe, la que ell anomena el Regne, l’ara i aquí: el manament més important, per ara mateix, és estimar els altres com a tu mateix. I diu que fer això és el mateix que estimar Déu! Identifica, doncs, la concreció de l’estimació espiritual a un Déu que ni veiem, ni sentim, ni del qual en podem dir res, amb l’estimació concreta als nostres pròxims. Amb això, acaba absorbint, i per tant superant, totes les lleis religioses i tots els profetes anteriors.

L’Evangeli d’avui ens interpel·la en aquests temps nostres, en què algunes persones advoquen per un catolicisme fet d’espiritualitat centrada en el jo, que oblida permanentment, gairebé de manera dolosa, l’altre; el substitueix, per exemple, pel culte a la litúrgia i als ornaments, pel culte al poder o per contemplacions banals del Santíssim, oblidant que el veritable Santíssim és davant nostre: té ulls i nas, cames i braços, i és una persona viva.

El Santíssim que cal contemplar és l’immigrant al qual es refereix el llibre de l’Èxode, el pobre del qual sempre parla Jesús, la dona explotada, el marginat, el necessitat... i també la ciutat de la qual parla Pau, sempre tan a prop del món greco-romà; és a dir, tots nosaltres.

El Regne és la comunitat, som nosaltres, i la seva qualitat depèn absolutament de la capacitat de regenerar-nos com a poble de Déu. No som perfectes, però sabem estimar. Només cal deixar de banda les religiositats buides per, en comunió, esdevenir seguidors de les paraules de Jesús de Natzaret en la mesura de les nostres forces.

Família Vives Requena