Instagram WhatsApp YouTube

23 d’agost 2026

Reflexions a la Paraula de Déu


Les pintures i aquarel·les del desert de Miquel Barceló mostren una terra aparentment exhausta però plena de matèria, llum i energia latent. El desert és lloc de prova, però també de revelació. La matèria sembla cremada, però continua viva. Evoca el "foc interior" de Jeremies sense representar-lo literalment. La textura de Miquel Barceló dialoga molt bé amb la frase: «Ella es torna dintre meu com un foc devorador tancat en el meu cos.»
El Temps de Durant l’Any és temps de transició, d’espera, d’aprenentatge i solatge del viscut en els temps intensos d’Advent, Quaresma i Pasqua. És també, per a la majoria de nosaltres, el temps de l’estiu, de les vacances i del trencar amb la rutina diària. Amb els canvis ràpids i massa ràpids per al ritme vital humà, els estius són, cada cop més, temps de patiment i sofriment per la calor, per les elevades temperatures que afecten molt especialment als més grans i als malalts, i pels focs que engoleixen boscos i conreus, però també cases i vides.

Enguany, però, hem vist i estem veient com el caprici d’uns pocs, massa pocs perquè es poden comptar amb els dits de les mans, han posat el món cap per avall, enfrontant països a unes guerres estèrils, anorreant de manera inversemblant als que no són com ells ni de la seva corda, i restaurant els violents i cruents espectacles del circ romà i els seus gladiadors. Violència desfermada!

En aquest temps litúrgic anem desgranant la vida de Jesús segons els seus deixebles, avui ens podem preguntar quina és la nostra resposta davant de tot aquest desgavell, davant de l’anunci de tant de dolor per la nostra Mare Terra i per la humanitat sencera. Som com Pere que neguem el que està passant o pot passar perquè interferirà amb el nostre projecte de vida i el pot alterar? O volem posar-nos al costat de Jesús i seguir-lo? Hem sentit la seva crida o encara no?

Tant de bo poguéssim dir com Jeremies a la primera lectura:“M’has adreçat la teva paraula, i tot el dia m’insulten i m’ultratgen. Si em dic: «No hi pensaré més, no anunciaré la paraula en el seu nom», llavors ella es torna dintre meu com un foc devorador tancat en el meu cos: he provat d’apagar-lo i no he pogut.»“

Julià i Rosa

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)