El més llegit del mes
02 d’agost 2026
Reflexions a la Paraula de Déu
Mateu 14,13-21
Quan Jesús rep la notícia de la mort de Joan el Baptista es retira. Busca la solitud i el silenci per pair la mort d'un ser estimat. Aquesta mort seria un avís del que li podria succeir, per això, necessita discernir com perfilar la seva missió.Mentre s'estava recomponent, veu la multitud, un poble que pateix i busca en Ell l'esperança, i en té empatia i compassió. Malgrat el dol, no està tancat en si mateix, ni és rígid, deixa que aquest patiment canviï el seu programa i els atén. On eren els responsables directes encarregats d'atendre les necessitats del poble? Es preocupen d'algú, més enllà d'ells mateixos? Davant d'això, què diuen els deixebles? I què fa Jesús?
Els deixebles, com molts de nosaltres, es justifiquen basant-se en raons, càlculs i evidències: "No tenen recursos suficients per resoldre aquest problema". I és que, quan oblidem el sentit de la transcendència, mesurem les nostres forces, trobem el límit i la impotència.
Quin contrast! Mentre uns volen rentar-se les mans perquè creuen que aquesta responsabilitat no els pertoca, Jesús allarga la mà. I, no només dona solució a un escàndol social, la fam en el món; sinó que de manera concreta, crea les condicions fonamentals per a la convivència social: la salut, "curava els malalts", l'aliment, "parteix el pa", un lloc per asseure, ofereix seguretat i comoditat bàsiques. Més encara, revela el secret que inspira la seva actuació: alça els ulls al cel, prega i confia les situacions extremes que veu a les mans del Pare. I convida els deixebles a involucrar-se i activar la capacitat de servei i compromís que porten endins.
Els cinc pans i els dos peixos són un gra de sorra, poca cosa, però posats a les mans de Jesús i compartits són el revulsiu que transforma una vida i calma la fam d'una gentada. Perquè allò que es comparteix no s'esgota, creix amb escreix. A la terra tenim recursos suficients perquè ningú no visqui amb precarietat, el que falta és l'audàcia de l'amor, la solidaritat i el respecte per la dignitat de les persones.
Em pregunto, és un problema que arribada la nit aquests homes, dones i nens tinguessin gana? En realitat, tenir fam és un dret que no es pot defugir. I, no hi ha dret que molts no tinguin res per saciar la seva fam. A la fi, Jesús acaba amb la fam d'aquest poble a través de les mans dels deixebles. I nosaltres, què hem de fer?
Esther Bochita



Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada