Comunitat Cristiana Sant Ildefons | Barcelona

Aquesta Fraternitat, fundada pel bisbe Marcel-François Lefebvre (1905-1991), es presenta com la veritable Església de Jesucrist i com la dipositària de l’autèntica tradició. Com és ben conegut, rebutja el Concili Vaticà II i, en conseqüència, també la reforma litúrgica que qualifica de protestant, el diàleg ecumènic amb les esglésies sorgides de la Reforma, el diàleg interreligiós i la llibertat religiosa. Igualment, qüestiona la sinodalitat, la Doctrina Social de l’Església i altres punts del magisteri que qualifica de «modernistes».

Les imatges publicades als mitjans sobre l’ordenació dels quatre bisbes mostren una litúrgia d’estètica barroca i antiquada que, dit col·loquialment, fa olor de naftalina.

Tanmateix, seria un error considerar aquest moviment només com una expressió d’enyorança del passat. Cal tenir en compte el rerefons polític i econòmic que l’acompanya. No passa desapercebut que rep el suport de persones i grups molt conservadors, sovint amb un gran poder econòmic, que promouen una visió d’Església centrada en la submissió més que no pas en la justícia.

La història europea ofereix precedents significatius. Un d’ells és l’Action Française de Charles Maurras (1868-1952), escriptor i polític ultradretà i antisemita francès, considerat precedent ideològic de l’actual partit d’ultradreta Rassemblement National (RN), liderat per Marine Le Pen.

Tot i no ser creient, Maurras defensava una Església catòlica fortament conservadora, ja que la considerava garant de «l’ordre». Alguns passatges de l’Evangeli, però, li resultaven incòmodes, especialment el Magnificat. D’aquí la seva proposta, formulada amb cinisme, que el Càntic de Maria «s’ha de cantar en llatí, amb molt bona música, molt ben orquestrada i amb una gran quantitat d’encens, perquè... el poble no se n’assabenti».

En observar avui l’estètica de certes celebracions i escoltar-ne la música, és fàcil establir paral·lelismes amb aquesta visió.

Amèrica i Europa viuen actualment un ressorgiment preocupant dels populismes de dreta, que cerquen legitimar-se amb un aval religiós. Als Estats Units, per exemple, el president Trump va convocar líders evangèlics per beneir simbòlicament la seva acció política. A Europa, el lefebvrisme es mostra pròxim a aquests corrents ultraconservadors, nacionalistes i, sovint, xenòfobs.

Josep m Jubany