Comunitat Cristiana Sant Ildefons | Barcelona

Festa de la Santíssima Trinitat

La festa de la Trinitat és la festa de l’amor de Déu que se’ns dona en la seva plenitud. L’Església només pot ser entesa en tota la seva profunditat des del misteri de la Trinitat.

Els textos que hem escoltat ens ajuden a descobrir un Déu proper i, aleshores, el misteri deixa de ser-ho. Així, en el llibre de l’Èxode, Déu revela el seu nom a Moisès. La revelació del nom, per a la mentalitat d’Israel, vol dir l’expressió de la màxima proximitat. Fixem-nos en dues propietats: Déu que salva i Déu que camina amb el seu poble. «Jo soc el Déu compassiu i benigne, lent per al càstig i fidel en l’amor». Déu camina amb el seu poble, Déu es deixa trobar sempre pels qui no l’han conegut mai. Marxem amb Ell i descobrim-lo en la nostra marxa.

Centrem-nos ara en l’Evangeli de Joan, que és una de les pàgines més meravelloses. Veiem de quina manera es desenvolupa l’escena: Nicodem va a trobar Jesús de nit. Nicodem representa tothom qui cerca sincerament trobar-se amb Jesús i rep per part seva aquesta manifestació d’amor: «Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en Ell, sinó que tinguin vida eterna». No és una frase més, sinó l’afirmació que recull el nucli de la fe cristiana.

Déu estima el món tal com és, ple de conflictes i contradiccions, capaç del millor i del pitjor. Podem dir que Jesús és el gran regal que Déu ha fet al món, no només als cristians, sinó a tot ésser humà. L’única raó de ser de l’Església, la que justifica la seva presència en el món, és recordar l’amor de Déu. Déu fa aquest regal que és Jesús, no pas perquè el món sigui condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’Ell.

En aquest moment, en què tot sembla confós i incert, res no impedeix que cadascú de nosaltres posem una mica més d’amor al món. Déu no és propietat dels cristians, no ha de ser acaparat per cap religió. Déu habita en tot ésser humà, acompanyant cada persona amb els seus goigs i desgràcies. Déu no vol ni pot fer altra cosa que estimar l’home, que des de les tenebres de la seva ignorància entreveu una llum i s’hi acosta.

Més tard trobarem Nicodem defensant Jesús davant els fariseus i, finalment, el trobarem amb Josep d’Arimatea amortallant Jesús en el sepulcre. Nicodem és l’home que, de la nit de la recerca, arriba a la plena llum de Déu: un admirable procés de conversió.

Lluís Saumell