Instagram WhatsApp YouTube

04 de gener 2026

Reflexions a la Paraula de Déu


Epifania del Senyor 

Amb un nom molt popular, Dia de Reis, l'Església celebra la festa de l'Epifania del Senyor. És una paraula grega que significa manifestació de la divinitat, que va passar a la litúrgia llatina per influència de l'Església oriental (s.IV). La salvació de Déu en Crist és la idea central del que avui escoltem a les lectures i que afirma rotundament aquesta universalitat de salvació de Déu per Crist, per a tots els homes i nacions.

La glòria del Senyor s'aparegué sobre Jerusalem, centre d'atenció per a tots els pobles. L'evidència que uns mags d'orient seguint un estel, que els va portar a adorar el rei dels jueus que havia nascut, és tota una manifestació prodigiosa que el projecte de Déu i la seva promesa de salvació s'havia complert.

Aquests mags, o astròlegs, vinguts d'Orient representen un tipus teològic de l'esquema bíblic. L'oferta de salvació per part de Déu, per una banda, i per l'altra, l'acceptació o rebuig per part dels homes, tot un contrast. Sant Lleó Magne (s.V) explica que l'estel de Betlem significa a la vegada dues coses: la il·luminació dels pagans i la ceguesa dels jueus. La fe dels mags com la dels pastors a Betlem destaca enfront de la incredulitat del poble elegit i dels seus mandataris, polítics i religiosos. És un contrast de tenebres i llum. Mateu verifica l'afirmació del pròleg de sant Joan que hem anat llegint aquests dies del Nadal: que Crist Jesús és el qui il·lumina a tots els homes, però que arribà a la seva pròpia casa, i els seus, tot tenint proves dels fets, no varen voler acceptar la llum.

Certament és bonic tot l'ambient del Nadal que veiem i vivim amb joia. Però potser en fem un gra massa de disbauxes i anem perdent la llum de l'estel que ens ha il·luminat tot deixant-nos arrossegar per la propaganda mercantilista i surrealista. Quan el que celebrem ha de ser una oportunitat per descobrir una lliçó per a tots que és la sobrietat, no essent per tant ostentació de res. I sí d'estimació que ens devem els uns als altres. L'educació dels valors ens els petits i joves ha de començar pels qui som grans. L'estimació és el primer i més valuós de tots els regals. La festa de la il·lusió que ho sigui per a tots, però amb mesura i seny. Estimar de veritat, de cor, no té més preu que la gratuïtat.

Francesc Xavier de Dou