SANT ILDEFONS

La primera lectura és del profeta Ezequiel. Ens parla des de l’exili de Babilònia i ofereix una imatge engrescadora del nou país que ha de tornar de l’exili, país ple de vida gràcies a les aigües vivificadores que brollen del temple. El salm responsorial també ens parla de les aigües d’un riu que alegren la ciutat de Déu, de Déu que viu dins la ciutat, és amb nosaltres i ens és el nostre refugi.

El temple, font d’aigua viva, és la imatge colpidora i plena d’esperança de l’Antic Testament. En el Nou Testament, Jesús va més enllà: en la conversa amb la samaritana, després d’haver-li parlat també d’aigua viva (el qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set:  l’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna. –Jn 4, 14–), li acaba declarant: “arriba l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem … els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat ” (Jn 4, 21.23).

Jesús, en l’evangeli d’avui, no es desdiu del que ha dit a la samaritana, sinó que, a més, alhora exigeix respecte a l’edifici físic del temple de Jerusalem, casa d’oració (com deia Isaïas: 56, 7, i bé esmenten els altres tres evangelistes quan narren aquesta mateixa escena). Exigència de respecte perquè “El zel del teu temple em consumeix” (Sl 69,10), com recorden els deixebles (Jn 2, 17 ). I, al final, després de fer fora els venedors: “No convertiu en mercat la casa del meu Pare!” (Jn 2, 16), Jesús dona un pas més identificant el seu cos amb el temple, casa del Pare. Diu “Destruïu aquest temple, i en tres dies l’aixecaré” , tot referint-se “al temple del seu cos” (Jn 2, 19.21).

I és Pau, en la segona lectura d’avui, que ens concreta el missatge nou de Crist, renovador de l’Antic Testament, amb una dimensió íntima, personal, que naturalment no deixa de banda la visió física del temple com a casa d’oració de la comunitat de creients. Som temple de Déu, fonamentat en Jesucrist, i l’Esperit de Déu habita en nosaltres (1Co 3, 11.16). Que en siguem dignes, i respectem tothora aquest temple diví del nostre cos i sapiguem respectar sempre i arreu el de tots els altres.

Jordi Cors