SANT ILDEFONS

18 - Associacions religioses

Rerum Novarum

36. En aquest punt tractem diverses associacions, col·legis i ordes religiosos, que l'autoritat de l'Església i la voluntat pia dels cristians han generat; però la història parla dels molts beneficis que han generat per la humanitat. Fins i tot si només la raó ho jutja, quan s'inicien per causes honorables societats d'aquest tipus, semblen haver estat instituïdes per la llei natural. Però en la mesura que toquen la religió, només l'Església és aquella a qui estan legítimament subjectes.

Per tant, les autoritats civils no poden arrogar-se legítimament cap dret sobre elles, ni poden transferir-se legítimament la seva administració: és més aviat deure de l’Estat respectar-les, preservar-les i, quan les circumstàncies ho requereixin, prohibir-ne l’ abús en contra d’elles.

Tanmateix, hem vist que això es fa de manera molt diferent, sobretot en els temps actuals. En molts llocs els poders públics han perseguit comunitats d'aquest tipus, i de fet amb múltiples abusos, ja segui lligant-les pel vincle de les lleis civils, ja sigui privant-les del dret legítim de persona moral, ja sigui espoliant els seus béns. Béns que pertanyien de dret a l’Església, a cada membre d’aquestes comunitats, així com a aquells que les havien fundat amb una finalitat concreta, i a tots aquells als quals eren assignats la seva conveniència i confort.

Raó per la qual no podem deixar de queixar-nos d'aquests saquejos injustos i perniciosos, sobretot perquè veiem que les societats de catòlics, pacífiques de fet i útils en tots els aspectes, queden vedades del camí en què es declara que la llei permet formar societats. Aquesta facultat està, de fet, permesa en gran mesura als homes que tramen plans perniciosos tant per a la religió com per a l’Estat.

Fratelli Tutti

1. «Fratelli tutti» escrivia sant Francesc d’Assís per adreçar-se a tots els germans i germanes i proposar-los una manera de viure amb gust l’Evangeli. D’aquells consells en vull destacar un, on convida a un amor que va més enllà de les barreres de la geografia i de l’espai. Allà declara feliç aquell que estima l’altre «tant al seu germà quan és lluny d’ell com quan és al seu costat». Amb aquestes poques i senzilles paraules, va expressar l’essencial d’una fraternitat oberta, que permet reconèixer, valorar i estimar cada persona més enllà de la proximitat física, més enllà del lloc de l’univers on hagi nascut o on visqui.

Comentari

Les encícliques sobre la doctrina social de l’Església marquen unes línies ètiques que traspassen generacions, no només responen a qüestions del seu temps. Es el cas de Rerum Novarum i Fratelli Tutti, separades per més d’un segle, però unides per la idea que el bé comú i la convivència depenen que les persones tinguin lligams forts entre elles.

Rerum Novarum posa molta importància a defensar les comunitats religioses. En aquell temps, sobretot a Europa, aquestes institucions havien patit moltes expropiacions i persecucions, sobretot a països com França, Itàlia, Portugal o Espanya. Per això, l’encíclica demana que l’Estat els garanteixi protecció legal, no només per respecte a la llibertat religiosa, sinó perquè tenen un paper clau a la societat en l’educació i l’ajuda social.

L’encíclica denuncia que els estats liberals marginaven aquestes congregacions i insisteix que cal una institució forta que asseguri espais de llibertat i protegeixi les xarxes solidàries que aquestes entitats creen.

Més d’un segle després, Fratelli Tutti agafa el testimoni i en porta l’essència més enllà. Aquí el que importa ja no són només les institucions, sinó promoure una cultura que reconegui l’altre com el teu germà, sense importar fronteres, cultures o religions.

El papa Francesc destaca que no n’hi ha prou amb tenir lleis justes. Cal un canvi de cor que deixi enrere la indiferència, que fomentin l’empatia i que obertament busquem fer costat als altres amb solidaritat de veritat.

Llegir aquestes dues encícliques juntes ens ajuda a veure dues cares d’un mateix repte: d’una banda, hem de protegir els espais on la gent viu i es relaciona, sobretot quan estan amenaçats per persecucions o discriminacions; i de l’altra, cal construir una fraternitat global que superi les institucions i canviï profundament com ens tractem.

En un món on tornen noves fractures per motius econòmics, culturals o d’identitat, el missatge d’aquestes dues encícliques és més viu que mai. Avui, com sempre, cal fer dos esforços alhora: defensar les institucions que mantenen la cohesió social i, a la vegada, tenir la valentia d’obrir-nos a una fraternitat que no entengui de fronteres.