SANT ILDEFONS

4- Ecologia i fraternitat

Rerum Novarum:

5. (...) És a dir, que, a més del domini dels fruits que la terra produeix, l'home també té la propietat de la terra mateixa, del si fèrtil de la qual ha de ser proveït del que és necessari per a les seves necessitats futures. Perquè les necessitats de l'home tenen, per dir-ho així, un cicle de retorns perpetus i, satisfetes avui, reneixen demà. Per tant, la natura ha donat a la humanitat el dret a béns estables i perennes, proporciona l’ajut continu que necessita, béns que només la terra, amb la seva fecunditat inesgotable, pot proporcionar. No hi ha cap raó per recórrer a la providència de l'Estat perquè l'home és anterior: en conclusió, la humanitat tenia el dret per naturalesa d’abastir-se abans que es formés la societat.

Fratelli Tutti:

17. Cuidar el món que ens envolta i tot el que conté és cuidar-nos a nosaltres mateixos. Però necessitem constituir-nos en un ‘nosaltres’ que habita la casa comuna. Aquesta cura no interessa als poders econòmics que necessiten un rèdit ràpid. Sovint les veus que s’aixequen per la defensa del medi ambient són callades o ridiculitzades, disfressant de racionalitat el que només són interessos particulars. En aquesta cultura que estem gestant, buida, immediatista i sense un projecte comú, és previsible que, davant l’esgotament d’alguns recursos, es vagi creant un escenari favorable per a noves guerres, disfressades darrere de nobles reivindicacions.

Comentari:

Tant Rerum Novarum com Fratelli Tutti coincideixen en una cosa clara: tots necessitem la natura per viure. Però cadascuna ho aborda des d’una perspectiva ben diferent.

Rerum Novarum es va escriure en plena qüestió social i laboral del segle XIX, i posa el focus en la terra com a base per a la subsistència, sobretot de les famílies treballadores. Remarca la importància que les persones tinguin accés a recursos que durin i siguin estables, com la fertilitat de la terra, per assegurar tant el present com el futur. En aquest text, la natura es veu principalment com un recurs al servei de la persona; no es reconeix un valor intrínsec de la natura en si mateixa, cosa que justifica, fins a cert punt, un ús possessiu dels recursos sempre que serveixi al bé comú. L’encíclica adopta un to explicatiu i vol fonamentar el dret a la propietat i al treball digne des d’una fonamentació natural.

D’altra banda, Fratelli Tutti presenta una perspectiva més ecològica i global. El papa Francesc posa la cura de la “casa comuna” com una responsabilitat conjunta, fruit de la fraternitat i la justícia social. Aquesta carta papal no s’està de criticar amb força els poders econòmics que fan servir els recursos naturals sense límit, només pensant en guanyar diners ràpidament. També ens alerta del perill que això pot portar: que esgotem tot el que la natura ens dóna i que acabem tenint conflictes greus per culpa d’això. El missatge és clar: cuidar el planeta és, en el fons, cuidar-nos a nosaltres mateixos. Per això, fa una crida a una solidaritat que abraci tothom i a un canvi de mirada i de valors, tant cultural com espiritual, per assegurar que el futur sigui sostenible. Amb això, amplia la idea d’ecologia social que ja es veia a Rerum Novarum i la porta cap a una ecologia més fraternal, on es desafia l’egoisme que domina el sistema i es proposa un canvi profund de valors.

Encara que les dues encícliques són diferents, les dues coincideixen a parar els peus a qui només mira pel benefici immediat i a curt termini, sense pensar en com això afecta la sostenibilitat. Totes dues coincideixen que, més enllà dels drets, tenim deures amb la natura, i que respectar-la és clau perquè tothom pugui viure amb dignitat i en bones condicions.

Per resumir, Rerum Novarum aborda la relació amb la natura des d’una perspectiva més propera, pràctica i estable, pensant sobretot en la família i en la societat del seu temps. En canvi, Fratelli Tutti eleva el tema a una escala global, ecològica i de fraternitat, i és molt més crítica amb les injustícies que es cometen contra el medi ambient. Aquesta evolució mostra com ha canviat el món i posa de manifest que cal una ètica de cura que no s’aturi només en l’individu, sinó que faci que tots assumim col·lectivament la responsabilitat de protegir la nostra “casa comuna”.