SANT ILDEFONS

Rerum Novarum

34. Finalment, amos i treballadors poden fer molt en aquesta qüestió, és a dir, mitjançant aquelles institucions que permeten atendre com cal els necessitats i apropar més una classe a l’altra. Entre aquestes institucions cal destacar les societats d’assistència mútua, entitats diverses creades per la previsió dels particulars per protegir els obrers, emparar les seves vídues i fills en cas d’imprevistos, malalties o qualsevol altre accident propi de la condició humana; el mecenatge d'institucions, per protegir els nois, les noies, els joves i la gent gran Però el lloc preferent l’ocupen les societats d’obrers, que engloben dins seu totes les altres. Els gremis d’artesans van aportar durant molt de temps grans beneficis als nostres avantpassats. De fet, no només van millorar les condicions dels artesans, sinó que van donar un gran impuls i esplendor a les arts, com ho testifiquen nombrosos monuments.

I encara que ja hem parlat en altres punts d’aquestes associacions, ens plau reiterar aquí que són molt convenients i plenament legítimes, i que mereixen atenció pel que fa a la seva regulació i finalitat.

Fratelli Tutti

111. La persona humana, amb els seus drets inalienables, està naturalment oberta als vincles. En la seva arrel mateixa hi resideix la crida a transcendir-se a si mateixa en la trobada amb els altres. Per això, cal prestar atenció per no caure en alguns errors que poden néixer d’una mala comprensió dels drets humans i d’un ús paradoxalment equivocat dels mateixos. Avui, de fet, hi ha una tendència creixent a reivindicar drets individuals cada cop més amplis, estic temptat de dir individualistes, que amaguen una concepció de la persona humana desvinculada de tot context social i antropològic, gairebé com una “mònada” (monás), cada cop més insensible. Si el dret de cadascú no s’ordena harmònicament al bé més gran, acaba concebent-se sense límits, i en conseqüència, es transforma en font de conflictes i violència.

Comentari:

Durant els darrers segles, la doctrina social de l’Església ha anat reflexionant sobre els desafiaments socials, econòmics i polítics que han anat sorgint. Les dues encícliques coincideixen en criticar l’individualisme, i animen a teixir lligams socials per avançar cap a una societat més justa.

Les dues partixen de la idea que la persona per aconseguir la seva dignitat i benestar necessita relacionanr-se amb els altres. La societat es construeix gràcies a vincles concrets, com associacions, sindicats o grups d’ajuda mútua, que són fonamentals per protegir els més vulnerables i buscar el bé comú.

En moments on les desigualtst es fan molt evidents, la por pot portar a la societat a tancar-se en un individualisme exagerat. Però tant Lleó XIII com el papa Francesc alerten que això no porta al veritable progrés ni a la justícia social. Només sent comunitat, a través de la col·laboració, i del compromís col·lectiut, es pot plantar cara a l’explotació i construir una societat més cohesionada.

Cada encíclica té els seus matisos, encara que paretixen de la mateixa base. Rerum Novarum destaca la legitimitat de les associacions d’obrers, defensant que els antics gremis s’adaptin a la nova realitat, però sense qüestionar gaire el sistema capitalista que encara no havia crescut massa. El seu to és més prudent i conservador, apostant per reformes més que canvis radicals.

A finals del segle XIX, la lluita dels treballadors estava molt unida per la consciència de classe, cosa que ajudava a organitzar-se. Aquesta solidaritat era motor de canvi per millorar condicions en un sistema industrial que creixia, però que era molt desigual. Rerum Novarum reconeix aquesta realitat, defensant els sindicats com a pedra angular, i aposta per una justícia que protegeix els drets dels treballadors sense trencar amb l’ordre econòmic existent.

Fratelli Tutti, en canvi, parla d’un món globalitzat i sacsejat per moltes crisis (sanitària, climàtica, migratòria, democràtica…). El papa Francesc adverteix del perill d’un individualisme que esclata i de la pèrdua del sentit comunitari. La consciència de classe s’ha debilitat i el fenomen migratori també ha canviat el joc. Molts col·lectius precaris, migrants entre ells, viuen una lluita més individual per sobreviure, amb menys capacitat d’organitzar-se. En aquest nou escenari, les identitats col·lectives giren més al voltant de la raça, cultura o nacionalitat que de la classe social, i això fa que sigui un repte construir solidaritat universal en societats tan fragmentades.

Cap de les dues encícliques és perfecta. Rerum Novarum pot semblar avui massa tímida a l'hora de criticar el capitalisme i les seves contradiccions, visibles ja al segle XIX. Fratelli Tutti, per altra banda, al crit contra l’individualisme, podria passar per no reconèixer prou el que les lluites socials han fet per aconseguir drets. Però el repte de sempre segueix aquí: cal combinar la defensa dels drets individuals amb un compromís ferm amb la comunitat. Els drets no són només “meus”, sinó que han de servir per al bé de tots, per fer possible una participació democràtica i canviar les estructures quan són injustes.

Si alguna cosa ens han d'ensenyar aquestes dues encícliques, és que la millor manera de plantar cara a l’aïllament i la desigualtat no és tancar-se en un mateix, sinó tornar-nos a connectar amb els altres. La clau perquè hi hagi justícia i progrés no és oposar l’individu a la comunitat, sinó la seva coordinació.

Rerum Novarum i Fratelli Tutti, cadascuna des de la seva mirada, ens donen un bon marc ètic per pensar com volem la societat avui: posant la dignitat humana al centre i recuperant els vincles socials que ens poden portar a una justícia de veritat. És a través d’aquest compromís col·lectiu que el veritable progrés humà pot fer-se realitat.