SANT ILDEFONS

En el sopar de comiat, després que Jesús ha rentat els peus dels deixebles, l’evangelista crea una llarga, profunda i entranyable conversa. El fragment d’avui en forma part. (Jn 16, 12-15)

El temps de la presència física de Jesús està arribant a la seva fi i Ell transmet als deixebles la certesa que no estan sols, hi ha un futur esperançador: L’Esperit Sant continuarà la missió de capacitar-los i portar-los vers la veritat. Al llarg de tot l’escrit el deixeble estimat ha relacionat la veritat amb el mateix Jesús. Així, doncs, la tasca de l’Esperit seria portar-los a una comprensió profunda de qui és Jesús, conèixer-lo, seguir-lo i creure’l; atès que Ell és el camí que condueix a la veritable vida.

Jesús, amb molt d’amor, confia el seu llegat en mans dels seus deixebles, però constata la limitació, la no comprensió per part d’ells. Encara no poden assumir ni sostenir aquest compromís. Es tracta de viure i fer el camí d’un deixeble, és a dir, seguir Jesús, portar la creu que condueix a la Vida com ho va fer Ell. Les seves paraules no són de queixa sinó d’ànims i possibilitats.

Per això els diu: “Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de la veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera...” L’Esperit com a bon pedagog farà un procés amb cada seguidor de Jesús. I és que la vida de les comunitats de tots els temps ha d’estar impregnada d’aquesta presència, ja que l’Esperit és qui condueix, acompanya i actualitza en l’ara i aquí el missatge de Jesús.

Per aquest motiu, el que més necessitem cadascú de nosaltres, com a Església i com a societat, és activar les nostres orelles internes per escoltar la veu de l’Esperit. En els temps que vivim ens trobem davant de molts desafiaments i reptes amb els quals hem d’interactuar, cal discernir quin és el missatge de Jesús, com l’hem de concretar. L’Esperit, com a bon intèrpret, ens ho farà entendre, però l’hem d’escoltar. Sense finor en l’escolta no hi haurà Església ni missió. Potser hi haurà activitats, reunions, grups, però no hi haurà comunitat. Perquè l’Església neix i s’alimenta de l’escolta de la Paraula que comunica l’Esperit Sant. Ara més que mai, si volem actualitzar el missatge de Jesús i discernir la veu de l’Esperit, escoltar en pregària profunda és una necessitat, una urgència. Tant de bo que fem aquest procés en la nostra quotidianitat!

Esther Bochita