SANT ILDEFONS

La nostra esperança: la misericòrdia de Jesús

“No recordeu més els temps passats, no penseu més en les coses antigues; estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer ¿no us n’adoneu?” (1ª lectura) Així exhortava el profeta Isaïes al seu poble quan era a l’exili amb el cor entristit i abatut. Potser és normal mirar enrere quan les circumstàncies que ens envolten ens resulten agressives o senzillament incomprensibles. El sentiment de melancolia i de nostàlgia de temps passats pot ser un refugi enganyós si persisteix durant molt de temps, perquè el que en realitat fa és impedir-nos de créixer, de seguir endavant, de caminar i de no veure que se’ns poden obrir noves i diferents possibilitats de viure.

La quaresma és un temps recorrent tots els anys, un temps en què se’ns invita a revisar la nostra vida, a penedir-nos dels nostres errors i pecats que ens hagin pogut desviar del nostre propòsit de seguir l’evangeli. Però, la funció principal de la quaresma, la de les seves pràctiques i la dels oficis litúrgics és, sobretot, la de preparar-nos i enfortir-nos per seguir avançant cap a la plenitud d’aquella vida nova, la llavor de la qual portem al cor des del baptisme i que no és altra que la Vida del Ressuscitat. “Una cosa nova ja comença a créixer” i no és altra cosa “que Jesucrist s’ha apoderat de mi”, com ens diu avui sant Pau, pensant en el seu passat i comparant-lo “amb el valor que té el poder conèixer Jesucrist” (2ª lectura)

En aquest Any Sant del Jubileu 2025, el papa Francesc vol que tots els membres de l’Església siguem pelegrins d’esperança allà on ens trobem. Encara que avui sovint ens topem amb fets deplorables, acompanyats de retrets i acusacions dels qui, creient-se justos i plens de raó, es creuen amb el dret de jutjar i condemnar els altres, l’esperança del cristià continua sent ferma perquè es fonamenta en la misericòrdia que Jesús manifesta en qualsevol circumstància, en especial quan s’invoquen lleis o normatives que poden comportar la mort. “Jesús es quedà sol, i la dona era allà al mig” (evangeli): les pedres de l’odi estaven escampades per terra i ningú dels qui acusaven la dona, al final, no la van condemnar. Ens podem despistar i entretenir dibuixant sobre la sorra de la nostra vida, mirar com millorar les nostres condicions personals o socials, perseguir la felicitat aprofitant totes les ocasions que se’ns presentin, però, en el fons, sabem que l’única “muralla que ens salva és el Senyor” (Antífona d’entrada). En temps difícils, se’ns convida a ser pacients i a ser testimonis d’aquesta esperança que no defrauda.

Anton Ramon Sastre