SANT ILDEFONS

Per què busqueu entre els morts aquell que viu?” Aquesta fou la pregunta que dos homes, amb vestits resplendents, adreçaren a unes dones esporuguides que trobaren buida la tomba de Jesús el primer diumenge de Pasqua.

Aquesta pregunta també va adreçada a tots nosaltres en el moment en què per raó de la mort d’una persona estimada, ens entristim i plorem perquè ja no la tindrem més entre nosaltres. És en aquests moments de desconcert que ens és de gran consol l’afirmació que feren els dos missatgers angèlics: No hi és aquí: ha ressuscitat!

Enguany les conferències quaresmals, organitzades conjuntament pel CIC i la comunitat de Sant Ildefons han estat dedicades a un tema que en principi sembla “tabú”: la mort. En aquest mateix blog, hi trobareu uns resums de les xerrades de Xavier Melloni i de Francesc Torralba. Us en recomano la lectura, us adonareu que tot reflexionant sobre la mort, la gran qüestió que tracten és la vida. I tots dos ponents van coincidir en què la vida no és nomes el període de temps que va des del moment de la nostra concepció fins que acluquem els ulls aquí al nostre món, per sempre, sinó que, com deia Joan Maragall al Càntic espirituali ens recorda el títol de la conferència de Melloni: la mort, una major naixença. Dit d’una altra forma, hem estat creats per viure i viure per sempre. La millor prova que la mort biològica no té la darrera paraula, és que la tomba de Jesús resta buida per sempre i Ell viu per sempre i, amb Ell, hem estat cridats tots a viure una vida de plenitud, una vida sense límits.

Ens entristim davant la mort dels pares, germans, familiars, amics..., ens indignem davant les morts, totalment injustes, dels qui són víctimes de la guerra, de l’explotació, de la fam; ens quedem sense preguntes quan ens assabentem de les morts per catàstrofes naturals o de trànsit, però ens consolem amb les paraules de Sant Pau: Oh mort, on és la teva victòria? On és ara, oh mort, el teu fibló? ( 1 Cor 15, 57). Avui, celebrem que tots, des del nostre naixement, posseïm ja la vida eterna.

Pasqua del Senyor, joia i festa a desdir, i també dia per reflexionar sobre la nostra vida. I tot acollint l’anunci: No hi és, aquí: ha ressuscitat!, preguntem-nos si la forma en què vivim el nostre dia a dia és coherent amb la Vida eterna al si de la qual hem estat creats. Hem estat creats per amor, la vida eterna que tots ja posseïm és la vida d’amor; el que dona ple sentit a la nostra existència no és ni el diner, ni el poder, ni la popularitat, ni l’hedonisme, sinó estimar.

Davant de la tomba buida de Jesús, ens hem de decidir, no hi ha terme mig, entre la vida i la mort.

Decidir-nos per la mort significa l’aparença, l’èxit fàcil, la banalitat, i posar el meu interès per damunt de les necessitats de l’altre. Decidir-nos per la mort és ignorar, o encara pitjor, afavorir la guerra, les desigualtats, oblidar els que passen necessitats.

Decidir-nos per la vida és seguir el camí de la felicitat que ens assenyalen les benaurances, és treballar amb tot el cos i l’ànim, pel Regne de Déu. Decidir-nos per la vida es resumeix en una paraula, curta, però significativa:

Com escriu sant Pau, cal que posem la nostra esperança en el Crist ressuscitat perquè si l’esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d’aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els humans.

Bona Pasqua!

Josep Maria Jubany