09 de març 2025
Reflexions a la Paraula de Déu
Compartir
Diu la primera lectura: “El meu pare era un arameu errant, que va baixar a Egipte i va viure-hi com a immigrant amb les poques persones que l’acompanyaven. Allà es convertí en una gran nació, forta i nombrosa.”
Viure sempre la presència del Senyor. Tots, de més lluny o de més a prop, som immigrants. Les nostres vides segueixen el pelegrinatge per aquesta terra. Ens hem sentit forts i hem creat les nostres famílies. També hem tingut camins de dissort. El Senyor, Déu, sap que el tenim sempre present i ens fa sortir airosos del mal pas. Diu el Salm: “Sempre que m‘invoqui, l’escoltaré, estaré a prop d’ell en els perills, el salvaré i l’ompliré de glòria”. En el nostre món no hi ha diferència entre les persones: unes i altres tenen el mateix Senyor. Ell ens vol a tots al seu regne, vol que siguem servidors dels altres.
Qui són els satanàs d’aquest món? Tots els narcisistes. Per a ells tot ha de girar al seu voltant, al voltant del seu poder, dels seus diners.
Jesús ho contraposa amb les benaurances: “Feliços els pobres, perquè és vostre el Regne de Déu. Feliços els qui ara passeu fam, perquè sereu saciats. Feliços els qui ara ploreu, perquè riureu. Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l’home, la gent us odiarà, us marginarà, us insultarà i denigrarà el nom que porteu: aquell dia, alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.”
Compartir: aquest ha de ser el nostre objectiu. La voluntat de ser solidari l’hem de tenir present amb tota la gent que pateix en aquest món. Tots els dies passen pel costat nostre persones que no tenen més que allò que porten a sobre. Ajudem les ONG dedicades a immigrants i a persones sense llar, a les fundacions que es dediquen a desenvolupar projectes d’acció social, als instituts de reinserció social: tots ofereixen camins a les persones per al desenvolupament integral i espiritual.
Pere Rius
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada