30 de març 2025
Reflexions a la Paraula de Déu
Vet aquí una imatge molt humana de nosaltres mateixos, pecadors, allunyant-nos del Pare Déu i, convertits, tornant a Ell. El mèrit en definitiva és del Pare que ens ve a buscar, sempre, sense recriminar-nos el mal que li hem infringit, i ho fa amb un amor tendre, immens. Ho oblida tot per donar-nos una acollida com abans perquè sap, i vol, perdonar com ningú.
Si la figura del fill petit ha estat desafortunada, no ho ha estat menys la del gran, que s’ha cregut sempre bo i purità, sempre fidel. En realitat té una sensibilitat mancada d’esperit de comprensió i d’amor, és totalment insensible. Sense amor, de ben poc serveixen les altres virtuts possibles, com deixa entendre sant Pau.
Aquesta paràbola vol sintetitzar i ressaltar la misericòrdia de Déu Pare amb tots els seus fills, atrapats pel mal que fem. Sant Agustí en el Llibre de les Confessions, fent referència a aquest Pare Déu misericordiós, diu,: “Tu no em cercaries si jo no t’hagués trobat”. Ara que ve la Pasqua anyal, deixem-nos atrapar per Ell en el perdó misericordiós. Que siguin sempre el perdó i l’eucaristia les festes més grans pel nostre retrobament amb el Pare Déu i amb tots els nostres germans. Una festassa d’amor i de pau per celebrar-ho joiosament.
Francesc Xavier de Dou
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada