30 de març 2025

Reflexions a la Paraula de Déu


La misericòrdia de Déu és el missatge central de la paràbola d’aquest diumenge. Els actors són part d’una família en el si de la qual es produeixen uns fets que ens condueixen a viure la Pasqua amb plenitud de vida. Hi ha dues parts diferenciades. La primera, refereix l’actitud presa pel fill petit d’independitzar-se, però, havent fracassat, torna a la casa paterna. La segona, la protagonitza el germà gran que es queixa al pare i li retreu que, malgrat el comportament reprovable del seu germà, ell hagi acceptat el seu retorn tot celebrant-ho amb festa i gatzara desproporcionades. Al fill li dol perquè havent-se cregut fidel, el pare mai no li ha donat un cabrit per fer festa compartida amb els seus amics. Finalment, el pare intervé fent de mediador entre les dues parts enfrontades.

Vet aquí una imatge molt humana de nosaltres mateixos, pecadors, allunyant-nos del Pare Déu i, convertits, tornant a Ell. El mèrit en definitiva és del Pare que ens ve a buscar, sempre, sense recriminar-nos el mal que li hem infringit, i ho fa amb un amor tendre, immens. Ho oblida tot per donar-nos una acollida com abans perquè sap, i vol, perdonar com ningú.

Si la figura del fill petit ha estat desafortunada, no ho ha estat menys la del gran, que s’ha cregut sempre bo i purità, sempre fidel. En realitat té una sensibilitat mancada d’esperit de comprensió i d’amor, és totalment insensible. Sense amor, de ben poc serveixen les altres virtuts possibles, com deixa entendre sant Pau.

Aquesta paràbola vol sintetitzar i ressaltar la misericòrdia de Déu Pare amb tots els seus fills, atrapats pel mal que fem. Sant Agustí en el Llibre de les Confessions, fent referència a aquest Pare Déu misericordiós, diu,: “Tu no em cercaries si jo no t’hagués trobat”. Ara que ve la Pasqua anyal, deixem-nos atrapar per Ell en el perdó misericordiós. Que siguin sempre el perdó i l’eucaristia les festes més grans pel nostre retrobament amb el Pare Déu i amb tots els nostres germans. Una festassa d’amor i de pau per celebrar-ho joiosament.

Francesc Xavier de Dou