SANT ILDEFONS

Portadors d’esperança

Quan arribem a certes edats i veiem que la vida s’escurça, ens interroguem, des de la fe i des de la pertinença a l’Església, sobre la nostra esperança, la personal i la comunitària, Aquesta segona lectura d’avui ens posa davant la ineludible realitat de la mort corporal però ens obre l’esperança d’una vida nova, sense ensurts ni defallences. En definitiva, l’esperança d’un cel nou i una terra nova, seguint Jesús, que ens demana l’estimació als germans. Des del nostre testimoni, volem fer arribar el misteri de Déu a totes les persones. La victòria de Jesucrist sobre la mort ens omple d’esperança.

L’evangeli ens planteja la relació que hem de ser capaços de teixir entre els homes i dones del nostre món. Certament, amb les nostres crítiques, a voltes desconsiderades, veiem les incoherències i defectes dels altres, però ens costa més veure les nostres pròpies mancances, no veiem la biga que tenim al nostre ull.

Tanmateix, si mirem el nostre entorn proper o llunyà, veurem que ens cal ser portadors d’esperança per ser capaços de construir un món segons l’estil de vida de Jesús; el desgavell mundial ha de ser corregit pel nostre compromís cristià que ens impel·li a oferir alternatives als conflictes propers personals i també als més universals.

El papa Francesc ens ha assenyalat camins per combatre l’egoisme que ens barra el camí per arribar a la pau, però no ens n’acabem de sortir. La seva sensibilitat envers l’ecologia, la doctrina social de l’Església i l’atenció als immigrants, ha marcat el seu pontificat tot desvetllant les nostres consciències. Demanem a Déu que el mantingui encara al servei de l’Església i li doni coratge en aquests moments de dificultat.

Creure, esperar i actuar estimant, han de ser els senyals d’identitat que ens condueixin, mostrant així el sentit del nostre viure esperançat.

Ignasi Garcia i Clavel