10 d’agost 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

 "Jo sóc el pa de vida"

A l’Evangeli d’avui, Joan ens relata com els jueus murmuraven de Jesús, perquè havia dit "Jo sóc el pa que ha baixat del cel". Ells no podien acceptar que el que tenia un pare i una mare que tots coneixien, fos res més que un veí com ells; i del pa baixat del cel només coneixien el mannà que va alimentar els seus avantpassats durant la seva llarga travessia pel desert.

Ells, com també moltes vegades nosaltres, només mirem i veiem el que tenim més proper, el més fàcil, sense mirar amb altres ulls i perspectives.

Jesús va dir clarament: "Qui menja d’aquest pa viurà per sempre". Una promesa d’eternitat: no tot acaba en aquest món, creiem que darrera la mort, per la misericòrdia de Déu, ens espera la glòria.

Més endavant a Joan 20, 29 llegim: "¿Perquè m’has vist has cregut?," li diu Jesús; sortosos; els que creuran sense haver vist". En aquell moment Jesús ja ens tenia presents a tots, a nosaltres i als milions que ens han precedit i els que vindran més tard.

El nucli del discurs del pa de vida evoca la institució de l’eucaristia (Mc 14, 22-25).

Hem d’acollir la fe, com el que és, un regal de Déu. A Déu no l’ha vist mai ningú, només Jesús el seu Fill.

I l’esperança que el trobarem és a l’Apocalipsi 21:4 "Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment¨.

Avui l’Església també ens recorda santa Clara d’Assís. Ella i sant Francesc són testimonis privilegiats de la pietat eucarística a la primeria del segle XIII. D’aquesta gran pietat en trobem a la Legenda S. Clarae Virginis (1255), escrita per Tomás de Celano, on ens relata un dels miracles més famosos: ens explica que un divendres del mes de setembre del 1240, davant l’amenaça dels soldats sarraïns que ja havien entrat al claustre del convent, sant Damià va aconseguir foragitar-los ensenyant-los el Santíssim Sagrament, estant resant amb gran devoció.

I als Goigs a santa Clara, amb lletra de Joan Castells i Casas i música del Dr. Sebastià Parés i Jordana:

Planta humil, flor sense tara / espargiu vostres olors.

Ensenyeu-nos santa Clara, / d’estimar el Senyor com vós.


Rosa M. Olivella