Déu es vol fer trobadís
Lectura del primer llibre de Samuel:
En aquell temps Samuel, que encara era un noi, dormia en el santuari del Senyor,
on hi havia l’arca de Déu. El Senyor el cridà, i Samuel respongué: «Aquí em teniu».
Corregué cap a Elí i li digué: «He sentit
que em cridàveu. Aquí em teniu». Elí
replicà «No t’he cridat pas. Ves-te’n a dormir». I el noi se n’anà a dormir”. I va
insistir una, dues, tres, quatre, vegades, fins que finalment respongué: «Parla, Senyor, que el teu servent escolta».
El
Salm ens diu:
“Em
tancava, doncs, en silenci, callava sense profit; el meu turment s’exacerbava,
el cor em cremava dintre meu. Però , després que hi he pensat, s’ha encès un
foc i ha parlat la meva llengua”. Era Déu que el cridava.
Sant
Pau ens diu:
“¿No sabeu que els vostres cossos són el santuari
de l’Esperit Sant que heu rebut de Déu i que resideix en vosaltres? Déu us ha
adquirit a un preu molt alt: glorifiqueu-lo en el vostre cos”. Sant Pau
ens vol fer entendre que el nostre cos es troba fent de casa a l’Esperit
Sant.
L’Evangeli,
segons el Còdex Beza, explica: “Jesús es girà i, en veure que el seguien, els
diu: «Què busqueu?».
Ells li digueren: «Rabbí
(que vol dir ‘mestre’), on habites? ». Els
diu: «Veniu i veureu».
Hi anaren, doncs, i veieren on habitava i es quedaren amb ell el dia aquell.”
Nosaltres,
com els primers deixebles que van anar amb Jesús i que van viure amb Ell, l’hem
de seguir i de mica en mica el coneixerem i l’entendrem. Demanem-li cada dia allò
que busquem.
Les
lectures d’aquest diumenge ens parlen que Déu es vol fer trobadís. On el
trobarem, doncs? El trobarem en l’estimació i el perdó: un perdó que no
serà mai fruit de la indiferència, sinó fruit de la pròpia transformació
personal.
Estimar
és acollir l’amor que per l’Esperit Sant habita en nosaltres, i fer-lo
fructificar fent el bé, ajudant els més necessitats, aquells que passen gana,
els assedegats, els forasters, els despullats, els malalts, els presoners i tants
altres.
Pere Rius
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada