Reflexions a la Paraula de Déu

Avui diumenge en la primera lectura (Sa 6,12-16) se’ns diu que troben la saviesa tots els qui la busquen, que és resplendent i no s'apaga mai, i que ella mateixa es fa conèixer als qui la volen. No hem d'entendre aquesta saviesa com una acumulació de coneixement sinó com la capacitat de posar en pràctica la Paraula de Déu. Aquesta saviesa no depèn de la nostra capacitat cognitiva sinó que ens ve donada per Ell, però cal cercar-la, desitjar-la, estimar-la. Benet XVI diu que la veritable saviesa és aprofitar la vida per realitzar obres de misericòrdia, perquè després de la mort ja no serà possible. En aquest sentit sant Pau, a la segona lectura (1Te 4,13-18), encoratja els cristians de Tessalònica dient-los que Déu s’endurà amb Jesús els qui han mort amb ell.

El Salm (Salm 62) diu: “Tot jo tinc set de vós, Déu meu... per vós es desviu el meu cor… L'amor que em teniu val més que la vida… us lloaré amb goig…”. Realment nosaltres tenim set de Déu en la nostra vida? Potser massa sovint tenim set d’altres coses molt terrenals. Podem fer una reflexió al respecte.

L’evangeli de Mateu (Mt 25,1-13) ens crida a vetllar, perquè no sabem quan arribarà la darrera hora, i ho fa amb la paràbola que diu «Passarà amb el Regne del cel com amb deu noies, que sortiren amb torxes a rebre l'espòs». En aquest text parla de cinc dones prudents i cinc de desassenyades. Les primeres són les que es proveeixen d’oli per encendre la seva torxa per quan arribi el nuvi, mentre que les altres no ho fan i, per tant, no es preparen per aquesta arribada. Quan arriba el nuvi, només les que tenen oli entren amb ell a la festa. Jesús demana a cadascú que es prepari, que cerqui l'oli de la seva torxa. Una manera essencial de preparar-nos és amb la pregària, només  la nostra relació intima, sincera i confiada amb Deu pot ser llavor per estar a punt  en el moment que calgui. Prudent no vol dir anar amb timidesa o excessiva precaució, sinó procurar els recursos necessaris per fer el bé. Fer allò que és al nostre abast per gaudir, ja ara i aquí, del Regne de Déu, i així preparar-nos per a la vinguda del Senyor al final dels temps o de la nostra vida. També, amb la llum de les nostres torxes es veuen il·luminats els qui viuen a prop nostre.

És precisament en aquesta imatge de relació entre els esposos en la qual es va fixar el Concili Vaticà II per comparar-la amb la relació entre Déu i la seva Església. El nuvi és Jesucrist i l'Església som nosaltres. Sortim, doncs, a trobar-lo amb la torxa de l'amor i l'esperança ben encesa.

Marisa Ballester i Josep M. Trullàs