L' austeritat

L’austeritat és un concepte desconegut per a la majoria de la joventut dels països benestants d’Occident. No parlem dels països pobres, ara.

Els nascuts després de la guerra espanyola del 1936 la vam haver de practicar i acostumar-nos-hi. No era fàcil, però ens hi vam adaptar. No hi havia altre remei. Arribàvem de l’escola a la tarda i la mare ens deia que havien tallat l’aigua i havíem d’utilitzar la que teníem en cubells. I evidentment no podíem banyar-nos, només rentar-nos una mica. I ara hi ha joves que es poden dutxar matí i vespre. De tota manera, molt em temo que això anirà prenent un altre color amb la sequera tan forta que patim, perquè ja han començat les restriccions en alguns municipis. De moment no afecta les cases particulars. La pluja no arriba i comença a preocupar de veritat. Al llarg de la història humana ja hi ha hagut episodis similars i s’havia de resoldre com es podia.

Hi havia una altra escassetat que patíem: la falta d’electricitat. Així doncs, vivíem sense llum unes hores al dia. Fèiem els deures amb llums de petroli, si en tenies, o amb espelmes. Molt dur! No ho podem imaginar ara, perquè tots els aparells que tenim van amb electricitat. Els joves actuals quedarien muts i no sabrien com resoldre-ho. I les coses van d’una manera que veurem que ens tocarà patir. La gent gran anirem marxant, ja vam fer el nostre aprenentatge, però tot el jovent hauran de trobar solucions.

La roba l’aprofitàvem molt, i jo encara ho faig. No vam ser educats en el consumisme i no hi acabem d’entrar, sortosament. Penso que convindria que aquesta paraula la tornéssim a practicar pel bé de tots. I amb tots els estalvis que faríem podríem aprendre el que és la solidaritat, per col·laborar en el benestar de moltes persones immigrants que ens envolten i que estan mancats del més essencial.

Aquest planeta és un bé de Déu de bellesa, però l’hem espatllat molt, i els desastres naturals de totes les èpoques han col·laborat a fer calamitats difícils d’esmenar.

Hem entrat en una època complicada i em fa tristesa, però valdria la pena que aprenguéssim l’assignatura de l’austeritat, perquè tots hi sortiríem guanyant i prepararíem un futur més ple d’esperança i benestar.

I ara alguna frase:

“L’austeritat és una de les grans virtuts d’un poble intel·ligent.” Soló d’Atenes (638-558 aC)

“No sóc pobre; sóc sobri, lleuger d’equipatge, perquè les coses no em robin la llibertat.” José Mujica (1935, Uruguay)

Mª Teresa Quintana i Riera