Esperança, estimació, joia i fe
Pilat va preguntar a Jesús: “Tu ets rei?” Jesús li va respondre: “Sí, jo soc rei, però no com els reis d’aquí”. Els reis manen, Jesús rei mana damunt de totes les persones que posen el seu cor en la sintonia de les seves paraules, i en tot el que ens diu Jesús a través de la seva bona nova, l’Evangeli. El seu és un regne universal de pau, d’amor i de justícia.
Totes les persones d’aquest món, sigui quina sigui la seva religió, la seva manera de pensar, la seva manera de viure cada dia, si estimen de debò, tenen sense saber-ho a Jesús Rei i estaran amb Ell al paradís, tal com li va demanar un dels seus companys de crucifixió, mentre l’altre company l’hi retreia: “¿És que no tens tu temor de Déu, tu que et trobes en la mateixa condemna en què estem involucrats també nosaltres? I nosaltres per cert justament, car estem rebent el càstig merescut pel que havíem fet; aquest, en canvi, no ha fet res de dolent”. I girant-se cap al Senyor, li digué: “Recorda’t de mi, el dia de la teva vinguda”. Jesús, en resposta, digué al qui feia precisament el retret: “¡Coratge! Avui estaràs amb mi en el paradís”. (Lc 23,35-43 Còdex Beza).
I els cristians, a més, hem de ser homes i dones d’esperança, estimació, joia i fe.
Pere Rius
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada