El camí de Jerusalem ha arribat a la seva fi; Jesús passa els últims dies abans de la seva passió ensenyant al temple i són nombrosos els qui comparteixen amb ell. El relat de Lluc ens narra l'enfrontament entre els saduceus i els fariseus; els saduceus negaven la resurrecció dels morts, mentre que els fariseus hi creien fermament.
Plantejar aquest dilema a Jesús perquè s’hi
pronunciï és, un cop més, una provocació , ja que sigui quina sigui
la seva resposta, serà jutjat i tindrà conseqüències.
La seva resposta fa sobresortir una lectura molt
terrenal, la seva no és la nostra perspectiva. Ens parla d’un Déu que és vida i regala vida. Jesús veu
molt propera la seva mort, per això afirma amb més força que "Déu no es déu
de morts sinó de vius".
El Déu que Jesús revela, tot i ser un misteri
insondable, és un Déu personal, per al qual no som éssers
indiferents; la seva mirada sempre és una mirada d’amor.
La finalitat que persegueix amb nosaltres va més
enllà de la frontera de l'amor.
Per a ell tota persona és un tu únic
insubstituïble per sempre; cadascú de
nosaltres portem intrínseca una dignitat personal, una història, un projecte i
una missió per dur a terme.
Gràcies Senyor per regalar-nos la vida com un
valor absolut.
La mort no esgota la teva estima, perquè la teva
fidelitat ens acompanya per damunt del temps i de l'espai.
Gràcies perquè sempre estàs al costat nostre,
ets present en la nostra història.
Hi ets estimant-nos individualment, perquè
som únics als teus ulls.
Gràcies perquè ets el Déu de la vida,
de l'alegria de la felicitat, de l’amor i de la misericòrdia.
Gràcies per esperar-nos sempre
més enllà de la mort.
Mireia Galobart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada