Recordo haver-vos explicat l’acte en què el papa Pau VI va fer donació de la seva tiara, com una ofrena als pobres; ho feu per mitja d’un gest molt significatiu: simplement va deixar la tiara damunt l’altar conciliar de la Basílica de Sant Pere, sense pronunciar cap paraula. Aquell acte fou tot un signe, i en aquest signe es verificava la dita: una imatge val més que mil paraules.
No fou l’únic gest d’aquest estil que feu el papa Montini. Un dels assistents a la
celebració dels deu anys de l’aixecament de les excomunions entre Roma i
Constantinoble, que va tenir lloc el 14 de desembre del 1975, el metropolità Melitó
de Calcedonia, va escriure respecte a aquest acte: Desprès de la Missa, hi
hagué intercanvi de discursos i abraçades. Abans de deixar la capella Sixtina,
vaig veure com el Papa baixava del tron i ordenava que li traguessin la mitra.
No sabia què pensar d’aquell gest.
Feixugament el Papa es dirigia cap on m’estava jo i, abans que pogués adonar-me
de res, amb la més gran estupefacció, vaig veure com se’m llançava meus peus,
alçava la meva capa i em besava els peus. Els membres del cos diplomàtic
testimonis de l’escena, m’han dit més tard que vaig emblanquir com un
llençol... Em volia precipitar per impedir que el Sant Pare fes aquest gest, i
li vaig dir: Per favor, Santedat. Però ell insistia. Girant-se vers el seu
seguici i els cardenals que l’acompanyaven, digué: Vosaltres també heu de rentar-vos els peus els uns als
altres, perquè us n’he donat exemple”.
Aquesta escena la va presenciar el qui fou arquebisbe
de Tarragona, Monsenyor Ramon Torrella, aleshores vicepresident del Secretariat
per la unitat dels cristians.
Mons. Torrella ens va deixar escrit el seu
testimoni i la seva valoració d’aquest fet a la revista del Centre d’Estudis Pastorals
de Barcelona, Quaderns de pastoral, núm. 142-143, pàg. 50.
“Amb motiu de la visita a Roma d’una delegació
ortodoxa del Patriarcat de Bucarest, durant el sopar a l’hotel Columbus, un
bisbe romanès es va referir al fet que Pau VI hagués besat els peus al
metropolità Melitó en acabar la celebració ecumènica a la capella Sixtina, i em
preguntà si va ser un gest espontani i
quin era el seu significat, quina era la teologia d’aquella acció.
Li vaig contestar que personalment creia que es
tractava d’un gest espontani i que desconeixia quin era el seu significat, però
que li ho preguntaria al Papa en una propera ocasió. Així ho vaig fer al cap de
poc temps. Al final d’una audiència privada vaig referir al Papa les dues
preguntes del bisbe ortodox i la meva resposta. Pau VI em va dir: "Mons.
Torrella, Vostè es va equivocar. No va ser un gest espontani, sinó molt
meditat, i, quant a la teologia o significat del gest, és la teologia de
l’Evangeli, Jesús va fer el mateix”.
Aquest gest del papa Pau VI tal com ens
l’expliquen el Metropolità Melitó i Mons. Ramon Torrella, il·lustra molt bé la
seva profunda espiritualitat, amarada de senzillesa i humilitat.
Humilitat que es traspuava en tot l’exercici del
seu ministeri. Mons. Torrella, també ens aporta en aquest escrit, el testimoni
del professor Oscar Cullman, teòleg protestant, amic personal de Pau VI,
persona d’una gran vàlua tant espiritual com intel·lectual. Cullman li va
confiar al Dr. Torrella que parlar amb el Papa li feia un gran bé espiritual, i
desprès d’elogiar la humilitat de Pau VI va dir: "em sembla que Pau VI,
a més de ser el successor de Pere, és un cristià contemporani de primera
classe”.
Josep M. Jubany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada