Reflexions a la Paraula de Déu

Paràbola del pare bo

L’Evangeli que avui ens presenta Lluc 15, 1-32 l’hem llegit i escoltat moltes vegades, però cada vegada sembla diferent. Comença la paràbola dient «Un home tenia dos fills...» i, a continuació, ens explica el que recordem. Sense adonar-nos-en, és fàcil que ens decantem pel fill que s’ha quedat a casa. L’altre, el que ha demanat la seva part al pare -i si li ha demanat la part que li tocava en morir el pare, vol dir que ja l’enterra-, no sent cap respecte per ell; potser aquest pare necessitarà aquests diners més endavant, li mancarà la companyia d’aquest fill... Al fill tant li fa tot, té pressa, vol gaudir de la seva fortuna immediatament.

Si no li hagués anat tot malament, possiblement no hagués tornat a casa del pare ni el dia del seu enterrament. El cas és que amb penediment, o sense, torna a casa del pare després d’haver malbaratat els diners. I el pare corre a rebre’l: «Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà».

Ara podem fixar-nos en l’altre fill, el fill que s’ha quedat a casa; no és gaire menys egoista que el seu germà: no s’alegra del seu retorn, no s’uneix a la joia del pare ni vol participar de la celebració que organitza. Només té paraules de retret; recrimina al pare que mai no li hagi donat un anyell per convidar els seus amics, (queda clar que a la festa no pensava convidar-hi el pare), i ara faci matar el vedell gras per celebrar el retorn del seu germà. El que és evident en aquesta paràbola és que el pare és la imatge de Déu, un pare que és bo i que ens estima, a tots, i un per un. Isaïes, 43, 1-5: «T’he cridat pel teu nom: ets meu».

Que Déu, el Pare bo que ens estima, quan arribi el moment del nostre retrobament amb Ell, ens rebi amb els braços oberts com el pare de la paràbola i no vegi les nostres mancances, egoismes, defalliments... Que puguem gaudir eternament de la seva immensa misericòrdia.

Goigs del fill pròdig de Mn. Sebastià Codina:

Quan tot sembla que s’enfonsa i els amics, qui sap on són. Apa, noi! tornem a casa! Com a casa, enlloc del món.

    Rosa Maria Olivella