Reflexions a la Paraula de Déu

Veniu Esperit , sacieu la nostra set

En el capítol 7 de l'Evangeli segons sant Joan, se'ns presenta a Jesús a la porta del temple de Jerusalem, el dia de la festa dels Tabernacles. Cal recordar que la festa jueva dels Tabernacles commemora l'èxode d'Israel durant quaranta anys pel desert. Per recordar aquell llarg pelegrinatge, els jueus construïen  tendes i durant el temps de la festa vivien en el seu interior; també es feien diferents ritus en el  Temple. Un d'aquests ritus era el següent: el sacerdot extreia aigua del bassal de Siloam i la portava al temple; el sacerdot demanava al Senyor que proporcionés aigua celestial en forma de pluja per al seu subministrament. Durant aquesta cerimònia, la gent esperava amb interès la sortida de l'Esperit Sant.

L'evangelista Joan ens explica que el darrer dia de la festa que era el més solemne, Jesús es posà dret i exclamà: si algú té set, que vingui a mi; el qui creu en mi, que begui. Perquè diu l'Escriptura: Del seu interior brollaran rius d'aigua viva. Deia això referint-se a l'Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell. Llavors encara no havien rebut l'Esperit, perquè Jesús encara no havia estat glorificat. Avui, dia de Pentecosta, he recordat aquest capítol de la vida de Jesús, ja que és Ell qui ens comunica el seu Esperit. La proposta de Jesús: si algú té set, que vingui a mi; el qui creu en mi, que begui, continua tenint vigència en els nostres dies. Són molts els qui tenen set, de justícia, de pau, d'amor, de veritat, de llibertat. I encara potser sense saber-ho, són també molts els qui tenen set de transcendència, set de Déu. Al temple els jueus esperaven saciar aquesta set amb l'aigua de la pluja proporcionada pel Creador. Jesús els diu, i ens diu a nosaltres, que només el seu Esperit pot saciar aquesta set. Són molt significatives les vegades que l'evangelista Joan ens diu que Jesús  ens dona l'esperit que pot saciar la nostra set. Una és quan, ja mort, la llança traspassa el seu costat i en surt sang i aigua. Ho tornem a llegir a l'evangeli d'avui, quan diu que alenà damunt els apòstols, i els digué "rebeu l'Esperit Sant". Amb l'alè de l'Esperit Sant, la creació es renova, són una nova criatura. Una creació que ja no coneix l'antic esclavatge d'Egipte, sinó la llibertat dels fills de Déu

Pentecosta, demanem el do de l'Esperit. Aquest Esperit que ens fa persones noves. Aquest Esperit que ens fa viure la joia de ser estimats per Déu. Aquest Esperit que obra fronteres i ensorra murs de divisió. Aquest Esperit que inflama els nostres cors per estimar. Aquest Esperit que ens fa fills perquè, com diu sant Pau: Déu ha enviat * als nostres cors l'Esperit del seu Fill, que crida: «Abbà, Pare!» Per tant, ja no sou esclaus, sinó fills, i si sou fills, també sou hereus, per obra de Déu. ( Ga 4, 6-7)

Avui, Pentecosta, som saciats de tota set per l'Esperit de Jesús

                                                                       Josep M. Jubany