Cent cinquanta-tres peixos grossos
L’evangeli d’avui de Sant Joan ens parla de la tercera aparició de Jesús després de la seva resurrecció. Ja haureu llegit o escoltat el fet miraculós de la pesca extraordinària: cent cinquanta-tres peixos grossos que Simó Pere i el seus companys pescadors porten a terra. Malgrat que coneixien de sobres Jesús, els costa adonar-se que es tracta del Mestre. Potser la poca claror de la matinada va ser la causa que els ho va impedir. L’entusiasme de Simó Pere en veure la xarxa tan plena de peixos l’empeny a saltar de la barca, quan encara era a noranta metres de terra, amb la finalitat d’acostar-se a Jesús. L’evangeli no diu si l’abraça, tan mullat com anava. El que sí que és evident és que tots aquells pescadors van comprovar la divinitat del Mestre. Això no té cap mèrit per a ells, si ens hi comparem. Els pescadors no tenen fe per veure en Ell el fill de Déu. Han viscut el miracle dels cent cinquanta-tres peixos grossos en una situació no adequada, al llac de Tiberíades, en un moment inoportú per pescar, atès que ja clarejava i la pesca abundant es pesca de nit, en canvi, de nit va ser quan varen fracassar.
A
nosaltres ens aniria millor viure algun miracle que ens facilitaria molt
reconèixer Jesús. Als meus quasi noranta-tres anys encara no he viscut, ni
vist, ni sentit, cap miracle; ni un sol peix gros. El que sí que he viscut,
vist o sentit, han estat peixos petits, és a dir, miracles de segona categoria;
en són un exemple les persones voluntàries que n’ajuden a d’altres de necessitades,
oblidant-se del seu natural egoisme i del seu temps; i ho fan gratuïtament. És
interessant constatar que moltes d’aquestes persones voluntàries no són
creients, però estic segur que el Senyor valora el que fan tant els creients
com els no creients, perquè estan treballant per construir el Regne de Déu,
encara que els no creients ni se n’adonin.
Aquest
espectacle i aquest voluntariat, és a dir, aquests peixos petits, no sempre
aconsegueixen la fe. Per què deu ser?
Haurem
de continuar llegint o escoltant l’evangeli d’avui quan Jesús, al voltant del
foc en el qual s’estan coent els peixos, pregunta a Simó Pere insistentment per
tres vegades si l’estima; el deixeble, que ha estat capaç un dia de negar-lo
també tres vegades, li diu ara que sí, que l’estima, que el Mestre ja ho sap.
La resposta de Jesús, també per tres vegades és “pastura les meves ovelles”, és
a dir, treballa per construir el Regne de Déu. Quan el
voluntariat es fa gratuïtament, estimant Déu o les persones necessitades, poc
n’hi falta per ser un peix gros.
Àngel Oliva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada