Reflexions a la Paraula de Déu

 L’Advent, temps d’esperança!

L’any 587 a C, Jerusalem és ocupada i bona part del poble és deportat a Babilònia. Tot sembla perdut per a Judà i Jeremies està empresonat. Ell que havia sigut molt crític amb el poble d’Israel  per la seva infidelitat al Senyor, fa un tomb,  canvia les seves dures paraules per un missatge d’esperança i comença a parlar del retorn d’Israel a la seva terra. És llavors quan Jeremies posa en boca del Senyor el compromís de salvació. “Faré néixer al llinatge de David un rebrot just, que defensarà en el país el dret i la justícia.”

També nosaltres quan tot ho veiem negre, estem desanimats  i  ens sembla que en el nostre món i potser també en la nostra vida tot és un desastre , hem de fer l’esforç d’alçar el cap amb esperança i creure més que mai en “un cel nou i una terra nova”. Per això, sempre hem de demanar al Pare que “vingui a nosaltres el vostre Regne”.

Pau escriu als Tessalonicencs, que devien ser bona gent, i reconeix el seu bon comportament; jo diria que quasi els felicita. Tot i això els anima, “avanceu encara més” i demana al Senyor que “faci vessar l’amor que us teniu els uns als altres i a tothom.”

Pau ens diu que per l’estimació no hi ha límits; conformar-nos amb mínims no és suficient, cal fer “ créixer el nostre amor  fins a vessar”.

L’Evangeli de Lluc ens parla de la fi dels temps, quan el Senyor “vindrà amb gran poder i majestat”. Potser nosaltres no hi serem aquell dia, però per a nosaltres “la fi dels temps” serà el darrer dia de la nostra vida, i d’aquest segur que no ens n’escaparem. En aquella hora difícil, cal que estiguem a punt.  Què vol dir estar a punt?  Vol dir estar en pau amb els altres i amb nosaltres mateixos i així estarem en pau amb Déu, el nostre Pare bondadós, que ens acollirà en els seus braços com va fer el pare del fill pròdig.

Tota aquesta realitat que ens toca viure, ens cal veure-la amb perspectiva d’Advent, no podem perdre de vista  que el Senyor ve a salvar-nos i amb el nostre compromís hem de fer realitat la seva presència entre nosaltres.

Àngels Vilaró