23 de novembre 2021

En record de la Maria Teresa Llopart, després del seu traspàs

La Teresa va ser tot un símbol de la comunitat durant uns anys de participació pastoral molt activa. Quan va deixar la Secretaria després de 21 anys, Mn. Joan Alemany li va escriure unes paraules d’agraïment al Full Informatiu del 17 de novembre de 1996. Com a petit homenatge, les reproduïm resumides per qüestió d’espai.

La Maria Teresa durant 21 anys ha portat la nostra secretaria de la comunitat, compartida amb la Núria. Ho ha fet de la millor manera que es podia fer: estimant-la, conscient del que tot això significa d’atenció, d’acolliment, de comprensió i de discreció, no sols amb relació als qui considerem la comunitat com a pròpia, sinó també amb relació a totes aquelles persones que encara consideren la parròquia com una oficina administrativa de serveis. La Maria Teresa ha sabut portar a terme la seva responsabilitat a la perfecció en la línia del nostre estil pastoral.

La secretaria és una peça clau per donar la imatge conciliar de la parròquia. Ella sap prou bé la paciència i comprensió que això significa. Sols s’explica pel fet que ella mateixa viu i participa de la vida de la comunitat, l’estima com la seva pròpia família.

Què necessitem per casar-nos? Quan val una missa? Que bategen? Que recullen roba? Quan ve l’assistent social? Que fan missa avui? A quina hora?

Expressions que es repeteixen constantment en les quals el concepte de comunitat no compta. Cal tenir paciència i intentar fer-los entendre la nostra visió, que aquí no és cap botiga, que la comunitat cristiana és tota una altra cosa.

Per als qui ens hi sentim integrats, venim com si ens trobéssim a casa. Volem que allò que proposem sigui coherent amb l’acció pastoral de la comunitat.

Les confidències que ha rebut per la seva actitud d’acolliment, de comprensió i de discreció. Quantes coses ens podria explicar la Teresa a partir d’aquesta experiència durant tots aquests anys! És per això i... més encara, que li agraïm tot el que ha fet i li diem, Maria Teresa, moltes gràcies!