28 d’agost 2021

Reflexions a la Paraula de Déu

En el darrer diumenge del mes d’agost, reprenem la lectura de l’evangeli de Marc, interrompuda durant alguns diumenges, que hem llegit el Sermó de la Pa de Vida, de l’Evangeli, segons  Sant Joan.

El fragment que llegim avui correspon a una forta polèmica que Jesús té amb “fariseus i alguns mestres de la Llei que venien de Jerusalem”. Sembla que s’ha acabat la tranquil·litat de Galilea (la Galilea dels pagans, segons l’Evangeli de Mateu), ara venen de Jerusalem, (el lloc sant per excel·lència), a diferència dels galileus, els “savis” de Jerusalem no venen a escoltar i a aprendre de Jesús, sinó que la seva intenció és, inquisitorialment, vigilar-lo i trobar motius per acusar-lo.

No troben motius de crítica a Jesús, però sí que han trobat motius de reprovació als  seus deixebles: “menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les.” Si els  diumenges passats Jesús ens parlava de menjar el Pa de la Vida, ara sembla que la polèmica és en quin cor s’ha de rebre aquest pa. En la controvèrsia Jesús ho deixa molt clar, no són importants les mans impures, el que cal és un cor net.

Permeteu-me algun aclariment per entendre la postura de Jesús, els vinguts de Jerusalem, acusen als deixebles de no complir: “la tradició dels ancians”, cap de les normes que s’esmenten al text es troben en l’Antic Testament, son lleis que el costum i la legislació rabínica han anat implantant al llarg del segles. No vull ofendre ningú i dit amb tot el respecte, això em recorda velles i també recents polèmiques, sobre minúcies litúrgiques, sobre normes d’algunes associacions etc. 

La resposta de Jesús la podem resumir en tres punts. a) El seu cor està lluny de Déu: "Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. b) ensenyen com a doctrina divina el que són preceptes humans. “El culte que em dona és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans". c) deixen d’observar els manaments de Déu per aferrar-se a les tradicions humanes: “Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes”. És una llàstima que el text que llegim aquest diumenge no contingui tot l’episodi complet, amb la bona intenció de fer-lo més comprensible, i menys feixuc, s’han suprimit alguns versets (em sembla, és la meva opinió, que encara ho han complicat més). El final del fragment, cal situar-lo en la intimitat de Jesús amb el seus deixebles; Jesús instrueix els futurs pastors dient-los que no es preocupin tant del que ve de fora (de preceptes rituals, de quins menjars es poden consumir), sinó de tot allò que es cobeja al cor: “és allò que surt de l'home, el pot contaminar, perquè de dins de l'home, és a dir, del seu cor, en surten els pensaments dolents que el porten a cometre fornicacions, robatoris, assassinats, adulteris, estafes, maldats, enganys, indecències, enveges, insults, arrogància, ximpleria: tot això dolent surt de dintre i és el que contamina l'home”.

Una pàgina que hem de llegir amb una actitud de conversió, i que ens posa en guàrdia, contra tot integrisme, sigui de dretes o d’esquerres. A tot arreu hi ha qui vol imposar el seu criteri, amb la gosadia de proclamar que la seva ideologia, norma, costum, no és voluntat pròpia sinó de Déu. Estem a punt de començar el curs, demanem que tot el que ensenyem, prediquem, i sobretot visquem, ho fem amb un cor net, i més important que si les mans són pures o impures és que practiquem la misericòrdia i l’amor.

Josep M Jubany