El pa viu baixat del cel
Les lectures de la Missa d’avui em semblen, totes tres, molt inspiradores en els temps que estem vivint. Us comento només algunes observacions que em criden l’atenció en aquests textos: el defalliment d’Elies en la primera lectura, quan demana a Déu la mort i la resposta de Déu és: menja i beu i continua el teu camí, fes la teva missió. Quantes vegades no hem pensat així en els últims mesos! Amb tot el que ha passat els darrers anys al nostre país, qui no ha tingut la temptació de tirar la tovallola davant de tanta mala sort, desídia, mala fe i incompetència? I la resposta que rebem en el text del llibre dels Reis és que hem de continuar el nostre camí, sense defalliment i amb tot l’esperit!
El text de Sant Pau ja fa un pas més, molt esperançador, en demanar-nos que allunyem qualsevol mal humor, mal geni, crits o injúries i que ens comportem com a Fills de Déu, estimant com Jesús ens ha mostrat i viscut intensament durant la Pasqua. Comportem-nos com a germans estimats amb valor i amabilitat. És un altre repte que sabem que podem superar: no ens hem de deixar emportar pel pessimisme o el desànim, malgrat tot, la nostra esperança fonamentada en Déu és més forta i l’hem de fer prevaldre.
I l’Evangeli de Joan que comença amb un primer escàndol: com pot ser que Jesús, fill de Josep el fuster, parli en aquests termes: ‘ens diu que ha baixat del Cel!’. Ens podem creure una persona de la qual coneixem els seus orígens i que ens parla amb paraules tan diferents, profundes i sovint incontestables? Si som honestos amb nosaltres mateixos i ens preguntem què faríem en la nostra vida quotidiana, quina seria la resposta?
I l’Evangeli continua amb una ‘aparent’ contradicció: ens hem acostumat a pensar que a través de Jesús accedim a Déu Pare. Jesús ens diu, repetidament, que ell és per que el Pare l’ha enviat i que si el coneixem a Ell també coneixerem al Pare. Però aquí ens ho diu al revés: ‘ningú pot venir a mi si no és a través del Pare que m’ha enviat’. Ara, nosaltres catalanets pragmàtics, li diríem: ‘En què quedem?’.
Però, si ens ho mirem bé, podrem pensar que és com una mena de cercle
virtuós en què a través de Jesús arribem al Pare i que deixant-nos atraure per
Déu, també arribem al Fill. En el Pare trobem la gratuïtat, l’esperança i la
dimensió transcendent. En el Fill hi trobem el germà que estima, inspira i
ajuda. La Fe és humilitat que ens situa davant del Pare en veritat absoluta i
davant del Fill en l’amor. Jesús ens fa entendre millor el Pare i Déu Pare ens
condueix a Jesús, mestre de comportament i home com nosaltres. Tot plegat, un
bon argument de contemplació per aquest diumenge calorós del mes d’agost amb
bon humor i esperançats!
Lluís Rissech
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada