Reflexions a la Paraula de Déu

Ens cal estar oberts a l'imprevist!

De les lectures d’aquest diumenge, em colpeixen dues idees: la crida de Déu i la missió que ens encomana.

A la primera lectura  Amos es defensa de les paraules d’Amassià, dient-li que  és el Senyor qui l’ha cridat per ser profeta del poble d’Israel. Ell era pastor, tenia la  seva vida muntada, la crida va ser un imprevist, ell no hi comptava, però va acceptar-la i va deixar la seva vida de confort per acollir el nou projecte i el seu nou destí. Amos ens dona  una bona lliçó; ens  cal estar atents, oberts al imprevist, a la crida... com va fer ell.

En la carta als efesis Pau ens remarca la gratuïtat d’haver estat escollits per Déu. Ell ens ha omplert de tota saviesa i intel·ligència. I nosaltres, què hem de fer a canvi? Què és el que Ell espera de nosaltres? Segurament ens vol fer participar en la seva obra creadora, ens vol col·laboradors seus, segurament espera que siguem els instruments a les seves mans, que fem arribar el seu missatge arreu, i siguem testimonis de la nostra fe.

L’evangeli de Marc, ens diu que Jesús va cridar als Dotze i els va enviar de dos en dos, a proclamar la Bona Nova de l’evangeli. Perquè puguin fer bé la seva feina, els dona un consell: que vagin lleugers, que deixin totes les coses innecessàries que els poden destorbar, que prenguin tan sols el més imprescindible. També nosaltres, per poder apropar-nos als altres, cal que  deixem tot allò que ens pot distreure i que ens pot destorbar: els nostres prejudicis, les nostres seguretats, el nostre egoisme, l’autosuficiència, el nostre confort, el consumisme,.... i tantes i tantes coses que ens barren el pas a una relació fraternal i acollidora amb els altres.

Jesús quan va enviar els Dotze els va donar uns dons perquè la seva tasca fos més planera. Els hi donar el poder de curar i el de treure dimonis. A nosaltres Jesús també ens envia a difondre la Bona Nova de l’evangeli i ens dona uns poders que hem de saber utilitzar. Quan ajudem, quan escoltem, quan fem companyia, ....curem una mica els altres; quan ajudem a rebaixar angoixes, depressions, soledats,... contribuïm a treure dimonis....

Senyor feu que estiguem atents per entendre què espereu de nosaltres i seguir dòcilment la vostra crida.

 Àngels Vilaró