Qui mana?
Maneu que en el
vostre regne aquests dos fills meus seguin
l’un a la vostra
dreta i l’altre a la vostra esquerra
És comprensible que la mare d’en Jaume i d’en Joan, com diu l’evangeli d’avui, desitgi el millor per als seus fills sense tenir en compte el bé dels altres deu companys. Jesús posa condicions a en Jaume i en Joan i els pregunta si són capaços de beure el calze que ha de beure el Mestre. La resposta és afirmativa, però queda clar que és el pare qui defineix el lloc per a cadascú. És evident que ningú té idea de com està organitzat el Regne de Déu.
Crec que al cel no hi
deu haver categories perquè, al llarg de la història, hi ha hagut infinitat de
persones que d’una forma o una altra han begut el calze com va beure Jesús. És
possible que al cel hi hagi preferències, però això és un pensament amb visió
humana. Del que estic segur és que la porta celestial, si és que n’hi ha, és
oberta a tothom que sigui digne d’entrar-hi, sense cues ni empentes perquè hi
ha lloc per a milions d’ànimes.
En
la segona part de l’evangeli d’avui és comprensible també la indignació dels
altres deu companys; no els agrada que en Jaume i en Joan passin al davant.
Jesús compara la situació amb el que passava en aquell temps quan els
governants feien i desfeien el que volien amb els seus súbdits. El Mestre els
diu que qui vulgui ser el primer haurà de ser el servidor de tots.
Avui
dia, els governants encara tenen alguna similitud amb el que passava en temps
de Jesús. És cert que al nostre país s’han acabat les condemnes a mort perquè
diuen “tenim una democràcia plena”, plena, però, d’incongruències. En teoria,
democràcia vol dir que qui mana és el poble i, a la pràctica, qui mana és
aquell jutge parcial que envia a presó un innocent. Aquest acusat injustament
també és un súbdit com descriu Jesús.
Avui em sento pessimista, només
faltava llegir el final de la primera lectura dels fets dels apòstols perquè
acaba molt malament: Més tard el rei
Herodes feu matar amb l’espasa el Jaume, el germà del Joan.
Malgrat
la meva moral sota mínims intentaré felicitar els Jaumes.
Àngel Oliva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada