Ahir, festa de sant Benet

Encara que litúrgicament, ahir, celebràvem el diumenge, no podem obviar que l’onze de juliol, l’Església celebra la festa de Sant Benet. Benet ha estat nomenat, i amb raó, “pare de monjos”, “mestre de vida espiritual”, i és patró d’Europa. Com va dir Pau VI: “Amb la creu, el llibre i l’arada, Sant Benet i els seus fills transmeteren la civilització cristiana a totes les poblacions, del Mediterrani a Escandinàvia, d’Irlanda a les planes de Polònia“.

Tots els historiadors estan d’acord que els monestirs benedictins han estat al llarg de la història promotors de cultura, i no s’entén la civilització europea sense ells. El lema “ora et labora”(prega i treballa), ha traspassat els murs dels monestirs, i són moltes les generacions de creients que han vist en aquestes paraules tot un programa de vida.

Sant Benet "continua oferint la seva saviesa, no sols als monjos, sinó a tots els homes  i dones d’avui ", com ha dit el P. Abat Josep M. Soler. I és que malgrat que Sant Benet va deixar aquest món fa més de 1500 anys, el seu ensenyament continua viu a través de la seva Regla, que "sintetitza tot el seu esperit d´home de Déu, de deixeble de Jesús i de servidor de l´Església".

La primera biografia que tenim de sant Benet, la devem al papa Sant Gregori, que hi dedicà el llibre II de la seva obra “Diàlegs“. L’estil del llibre ens recorda el de les floretes de sant Francesc. El papa Gregori dedica tot el llibre segon a Benet de Núrsia, «un home de vida venerable, beneït per la gràcia i Benet de nom. Des del temps de la infantesa, tingué cor d’ancià». En 38 capítols, el nostre autor descriu els inicis de la vida monàstica de sant Benet, com a ermità a Subiaco; n’explica el progressiu aprofundiment espiritual fins arribar a la culminació de la seva vida espiritual a Montecassino, on va acabar d’escriure «una Regla dels monjos, remarcable per la seva discreció i molt clara de llenguatge” (el P Bernabé Dalmau , ha traduït al català aquesta obra, publicada per Edicions de Montserrat).

Aquest recordatori  de Sant Benet en el dia de la seva festa, vol ser una mostra de reconeixement i agraïment a tot el que l’Església catalana deu als monestirs, tant masculins com femenins, en les seves dues branques: benedictins i del Cister. 

Tots els que teniu la bona voluntat de llegir-me, sabeu com d’important ha estat per a la vostra, i per a la meva, vida espiritual la influència benedictina.  Els monestirs catalans continuen essent lloc de cultura, d’espiritualitat, d’acollida i de testimoniatge d’amor al país. Hi ha multitud de fets que avalen aquesta afirmació. En posaré un exemple ben recent: durant els dies més durs de la pandèmia, quan estàvem confinats i no podíem anar a l’Església, molts de nosaltres hem seguit la celebracions litúrgiques que transmetien per les xarxes socials des de Montserrat. Ens hem sentit acompanyats seguint amb els monjos les pregàries de laudes i especialment les vespres.

Els monestirs benedictins cistercencs de Catalunya són estimats per tots nosaltres i ho són perquè la seva litúrgia ens ajuda a pregar; el seus cants ens emocionen i afinen el nostre esperit; les seves prèdiques, escrits i publicacions són motiu de reflexió i d’aprofundiment. I també, perquè quan esmentem els diferents monestirs catalans, ho fem amb la naturalitat del qui parla d’una realitat ben nostra. Cap creient català se sent estrany enmig dels fils o filles de sant Benet.

 

Josep M. Jubany