Una veu que crida en el desert
Tercera setmana d’Advent. Ens apropem a les festes de Nadal. Com cada any. L’Església ens recorda, amb la pedagogia que cal, el cicle de la vida de Jesús en les fites principals. Una d’aquestes fites és el seu naixement.
Parem-nos a pensar una mica. Tots estem preocupats perquè seran unes festes de Nadal diferents. La pandèmia i el Covid-19 ens ho han complicat tot i ens fan estar tristos. Tanmateix, el Nadal cristià serà el mateix des del record i la contemplació del misteri de Déu amb nosaltres.
Els textos bíblics d’avui diuen moltes coses. L’Evangeli de Joan és clar quan el Baptista respon a la interpel·lació dels sacerdots i levites, “Jo no sóc el Messies.” Cert, no ho és, però l’anuncia preparant-los amb la predicació i el baptisme de conversió. Joan crida en el desert i té seguidors, però també té detractors que no fan cas de la seva crida. Nosaltres, avui, també hauríem de cridar en el desert dels nostres ambients, on per la poca convicció i testimoniatge personal, comunitari i institucional, no som prou creïbles. Potser hauríem de revisar el grau de compromís que hauria d’avalar el nostre testimoniatge.
La pandèmia ens hauria d’ajudar a reflexionar i a canviar de vida. Així, al costat de les dones i homes no creients, donaríem testimoniatge. No estem gaire convençuts i quan parlem del retorn a la normalitat estem pensant en tornar a fer el mateix que hem fet sempre, com ens deia Ramon M. Nogués enla reflexió que ha compartit recentment amb la Comunitat.
Quants desvalguts, quants cors adolorits, quants captius necessiten bones noves tal com anuncia el profeta Isaïes. Tots tenim molta necessitat de ser atesos en el nostre adoloriment i pèrdua de llibertat. I certament aquesta pandèmia ens ha fet sentir desvalguts. Molts han perdut la vida, la feina, la possibilitat de subsistir. Des d’aquest desert que ens toca viure, procurem donar testimoni ara. I, sobretot, atenem els més febles ja que és a ells a qui sempre toca el rebre.
Sant Pau ens exhorta a viure contents, no amb una alegria superficial, sinó fent front a la realitat, pregant i actuant, guardant-nos del mal. Si ho fem així, el nostre testimoni serà clar i obrirà camins en el desert contemporani del nostre món ric.
Ignasi
Garcia i Clavel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada